dijous, 17 de setembre de 2009

Festa de l’estigmatització de sant Francesc 2009

L’estigmatització és un fenomen inqüestionablement sobrenatural que desvetlla prevencions a l’home i la dona contemporaris: alguns escaldats d’antics pietismes exagerats; altres educats en l’escepticisme religiós; tots marcats pel pensament científic que sols accepta el que pot quantificar, mesurar i comprovar.

No obstant, aquesta irrupció “sobrenatural” en la vida humana és fruit d’una identificació “natural” amb el Crist crucificat. És el cas de sant Francesc i d’altres sants de la tradició franciscana com santa Verònica Giuliani i sant Pius de Pietrelcina.

Aquesta identificació tan sincera i vibrant amb el Crucificat, característica de l’espiritualitat franciscana, s’inspira en la tradició neotestamentària. Textos de sant Pau com “Déu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist”, les crides de Jesús al seu seguiment pel camí de la creu, els relats de la passió, meditats llargament, assaborits pausadament, i posats a la pràctica amb convicció, han de donar, tard o d’hora, el seu fruit.

En comptadíssims casos aquests fruits es manifesten de forma extraordinària i sobrenatural; en altres, de forma genuïnament discreta; en altres, provocats per les duríssimes vicissituds històriques; en altres, com un petit tast, fugisser i enyoradís.