La península del Sinaí (Del Nil al Sinaí 1)

Ens despertem quan el sol ha sortit. Som a prop del Caire. Contemplem un fenomen que sols hem vist a Egipte. Quan el sol ha sortit sencer de darrera l’horitzó acostuma a difuminar-se però, aquí, el disc solar encara continua sencer una bona estona. Això inspiraria les antigues representacions de la barca solar portant el disc d’un costat a l’altre del cel.

Arribats al Caire baixem a la cèntrica estació de Ramsès i d’allí som, en poca estona, al convent dels dominics. Tenim temps de dutxar-nos, de concelebrar en l’eucaristia dominical, de dinar plegats i de fer una bona migdiada. La tarda la passem llegint el llibre de l’Èxode, preparant-nos pel viatge de l’endemà.

A les 11’40 del matí (més o menys) surt l’atrotinat autocar de línia en direcció al monestir de Santa Caterina. Atravessem Suez, que encara no coneixíem, i entrem dins el túnel subterrani que passa per sota el canal i que ens introdueix dins el desert del Sinaí. Poc després passem, sense aturar-nos, per Ain Musa, on encara hi ha un pou d’aigües amargues, el lloc on la tradició religiosa recorda el passatge bíblic de Marà (Ex 15,22-25), on Moisès endolçí aquelles aigües.

Deixem de vorejar la costa i ens endinsem en el desert. Ja freturàvem. Les muntanyes comencen a rodejar-nos amb les seves varietats clarament diferenciables de pedra calcàrea, de pissarra i de diorita. Entrem a l’oasi de Feiran, el més gran del Sinaí. La tradició ubica aquí l’episodi de Rafidim (Ex 17), on Moisès feu brollar aigua de la roca i el poble d’Israel lluità amb els amalequites.

A prop de les sis arribem al destí, quan el capvespre comença a destil.lar els seus colors càlids que amoroseixen les austeres roques d’aquestes muntanyes. Ens dirigim al “Fox Camp”, el càmping que hi ha al peu de la vall del monestir. Està ple, però encara queden les tendes de campanya que, pel mòdic preu de 10 lires egípcies la nit, ens ajudaran a identificar-nos encara més amb el poble d'Israel sojornant en tendes als peus del Sinaí. Estem encantats!