Esdevenir deixeble (Diumenge 24)

Sant Pere apareix, en alguns textos del Nou Testament, com un home impregnat de forts contrastos. El més sonat és durant el darrer sopar, quan manifesta que seria capaç de donar la vida per Jesús i poc després, en el patí del gran sacerdot, atemorit, el nega tres vegades. Una altra escena és en el llac de Tiberíades quan Jesús li diu que tiri les xarxes per pescar i ell, desconfiat, ho fa més per obediència que per convicció; poc després, veient la pesca miraculosa, de genolls i compungit, li diu que s’allunyi d’ell que és un pobre pecador.

Una tercera escena és l’evangeli d’avui on Pere expressa la seva sensibilitat religiosa quan respon a la pregunta que Jesús adreça als deixebles: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”. La finor i la intuïció espiritual de Pere queden reflectides amb la resposta: “Tu ets el Messies”. L’apòstol, a més de captar, manifesta sense embuts la grandesa de Jesús. Instants després, contradient benintencionadament a Jesús, és posat en evidència davant dels altres deixebles, i rep un moc considerable del Senyor: “Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu sinó com els homes!”.

El contrast és impactant i els mots que Jesús adreça a Pere són duríssims, amén de fer-ho de forma pública, que és quan les coses ens couen més. Un detall molt revelador és quan la nostra versió catalana diu “Fuig d’aquí, Satanàs” l’original grec diu quelcom que sembla incomprensible: “Fuig darrera meu, Satanàs”. Aquesta extranya expressió s’entén a la perfecció quan, tot seguit, Jesús proclama: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi”.

És a dir, el deixeble de Jesús és el que sempre va “al seu darrera”, seguint-lo fidelment i coherentment, passi el que passi, vingui el que vingui. El deixeble de Jesús no va mai “al seu davant”, reconduint-lo per on li interessi segons els seus criteris, pensaments o necessitats del moment. El veritable deixeble sempre “va darrera”, conscient que els camins a seguir són els que Déu li proposa, no els que ell, en cada moment, i segons li plagui, vulgui seguir.

L’evangeli d’avui sembla dir-nos que no n’hi ha prou amb tenir sensibilitat religiosa, fins i tot que no n’hi ha prou amb manifestar que Jesús és el Messies. Això és només un primer pas. Cal fer-ne un altre de més decisiu: esdevenir deixeble, i esdevenir deixeble implica seguiment, negar-se, prendre la creu, perdre la vida, perdre-ho tot per guanyar-ho tot; implica, en definitiva, anar sempre al darrera de Jesús.

El seguiment de Jesús no és, però, assimilable al seguiment que ens demanen les entitats esportives, la nostra empresa, els mitjans de comunicació, els partits polítics, fins i tot -de vegades- les nostres autoritats religioses: un seguiment efervescent, crematístic, acrític i submís. El seguiment de Jesús implica, certament, seducció i vibració com tots els seguiments, però té quelcom definitiu i inigualable: Jesús no ens proposa, com els altres seguiments, la lluna, que apareix i desapareix; Jesús ens proposa el cel, però un cel que no cau, un cel veritable i infinit, un cel on ens trobarem amb el mateix Déu.