Som a l’estació de tren de Ramsès, en ple centre del Caire. Volem comprar per avançat els bitllets del tren nocturn que va a Assuan, al sud, l’anomenat Alt Egipte. Hem de comprar quatre bitllets perquè la nostra expedició s’ampliarà amb dos joves francesos, en Vincent i en Thomas, però no portem suficients lliures egípcies. Cerquem, al voltant de l’estació, un banc o una oficina de canvi, confiant que, en un lloc tan cèntric, ho trobarem fàcilment. Però avui és festa nacional i els bancs i oficines estan tancants.
Veiem en un caixer automàtic a un home treient diners i li demanem informació. Ens diu que és foraster, de Luxor, que està de pas, i no coneix cap lloc. En Riccardo li respon, amb el dialecte de la zona de Luxor, que ha viscut allí tres anys. Quina alegria la d’aquell home que, com tot egipci del sud, quan ha de baixar al Caire se sent un veritable foraster! Amb nosaltres ha trobat uns compatriotes que, en aquest cas, necessiten un cop de mà.
Content de l’encontre de compatriotes, decidit i amable, ens porta a l’estació, a les bústies de venda anticipada. Demanem el preu del bitllet i, efectivament, no portem suficients diners. Instantàniament, el “nostre compatriota” es treu la cartera de la butxaca i s’ofereix a pagar la diferència dient que ja li tornarem els diners quan passem per Luxor.
Astorats, desconcertats i colpits per aquest gest tan espontani i sincer, reaccionem donant-li les gràcies i dient-li que no es preocupi, que l’endemà podrem comprar els bitllets. Abans d’acomiadar-nos ens explica on viu a Luxor i ens diu que, si podem, l’anem a visitar. Hem tastat com és la gent de l’Alt Egipte abans d’arribar-hi.
Veiem en un caixer automàtic a un home treient diners i li demanem informació. Ens diu que és foraster, de Luxor, que està de pas, i no coneix cap lloc. En Riccardo li respon, amb el dialecte de la zona de Luxor, que ha viscut allí tres anys. Quina alegria la d’aquell home que, com tot egipci del sud, quan ha de baixar al Caire se sent un veritable foraster! Amb nosaltres ha trobat uns compatriotes que, en aquest cas, necessiten un cop de mà.
Content de l’encontre de compatriotes, decidit i amable, ens porta a l’estació, a les bústies de venda anticipada. Demanem el preu del bitllet i, efectivament, no portem suficients diners. Instantàniament, el “nostre compatriota” es treu la cartera de la butxaca i s’ofereix a pagar la diferència dient que ja li tornarem els diners quan passem per Luxor.
Astorats, desconcertats i colpits per aquest gest tan espontani i sincer, reaccionem donant-li les gràcies i dient-li que no es preocupi, que l’endemà podrem comprar els bitllets. Abans d’acomiadar-nos ens explica on viu a Luxor i ens diu que, si podem, l’anem a visitar. Hem tastat com és la gent de l’Alt Egipte abans d’arribar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada