Baixem a Ghamra, una estació cèntrica del metro. Després d’unes quantes giragonses arribem al carrer Masna Al-Tarabish, el carrer de la “fàbrica de barrets”, nom près de l’antiga fàbrica de barrets turcs allí situada. El convent està en aquest carrrer. Passem per l’antiga escola de la comunitat jueva del Caire, pel convent de sant Vicenç de Paül i arribem a la casa dels dominics: té forma de tenda beduïna i un bell i cuidat jardí la rodeja.
.JPG)
El convent va ser fundat l’any 1928 com a filial del l’École Biblique de Jerusalem a fi de fomentar els estudis egiptològics en relació amb la Biblia. El conegut teòleg dominic Chenú animà a altres dominics a convertir aquest espai en un lloc d’estudi i d’aproximació a la religió i a la cultura islàmica. Actualment hi ha una biblioteca amb 125.000 volums especialitzada en els primers deu segles de l’Islam. Es tracta de la millor biblioteca privada d’aquest tema.
Hi resideix una fraternitat jove, acostumada a rebre hostes. Hi ha dominics francesos i belgues, els custodis de la casa, un libanès, dos nordamericans, un monjo trapista francès, un prevere francès, nosaltres dos....
La capella que fa alhora de cor i d’església és molt austera. Hi ha quatre bancs antics de fusta, amb respatller i braços que delimiten quatre places. Davant de cada banc hi ha un reclinatori complet, amb prestatge per posar els llibres. Els bancs estan posats en forma d’hemicicle al voltant de l’altar. Dos ventiladors a les parets fan més agradable l’estada. Darrera els bancs encarats a l’altar unes fileres de bancs normals omplen la nau per acollir celebracions més nombroses.
La pregària és d’estil monàstic. Els salms són cantats en francès i en el darrer verset ens posem dempeus per inclinar-nos, tots junts, en el moment del Glòria Patris. L’Angelus, el Benedictus i el Magníficat són resats en àrab; el Parenostre en anglès. En alguna ocasió resen tot l’ofici en àrab, utilitzant el pertinent breviari. Cal subratllar que canten molt bé.
.JPG)
És el primer cop que sojornem en un convent dominic. Ens sentim a casa. La nostra habitació ens recorda les del convent caputxí d’Igualada: espaiosa, amb una gran taula i amb moltes prestatgeries. Al centre de la fulla exterior de la porta hi ha, penjada, una petita planxa de fusta amb els noms dels espais conventuals. Un petit orifici al costat de cada nom serveix per col.locar el punxó que assenyala on pots ser localitzat cas que t’absentis de la cel.la. Al costat dels noms hi ha, també, els horaris amb els seu corresponent orifici.
A la nit tenim un dilema: si dormim amb les dues finestes obertes, el soroll del carrer ens molestarà de valent. Si dormim amb les dues finestres tancades la calor esdevindrà insuportable. Optem per l’entremig: obrim només una finestra, la més allunyada, i engeguem el ventilador a una velocitat suau perquè la remor no ens destorbi.
.JPG)
El convent va ser fundat l’any 1928 com a filial del l’École Biblique de Jerusalem a fi de fomentar els estudis egiptològics en relació amb la Biblia. El conegut teòleg dominic Chenú animà a altres dominics a convertir aquest espai en un lloc d’estudi i d’aproximació a la religió i a la cultura islàmica. Actualment hi ha una biblioteca amb 125.000 volums especialitzada en els primers deu segles de l’Islam. Es tracta de la millor biblioteca privada d’aquest tema.Hi resideix una fraternitat jove, acostumada a rebre hostes. Hi ha dominics francesos i belgues, els custodis de la casa, un libanès, dos nordamericans, un monjo trapista francès, un prevere francès, nosaltres dos....
La capella que fa alhora de cor i d’església és molt austera. Hi ha quatre bancs antics de fusta, amb respatller i braços que delimiten quatre places. Davant de cada banc hi ha un reclinatori complet, amb prestatge per posar els llibres. Els bancs estan posats en forma d’hemicicle al voltant de l’altar. Dos ventiladors a les parets fan més agradable l’estada. Darrera els bancs encarats a l’altar unes fileres de bancs normals omplen la nau per acollir celebracions més nombroses.
La pregària és d’estil monàstic. Els salms són cantats en francès i en el darrer verset ens posem dempeus per inclinar-nos, tots junts, en el moment del Glòria Patris. L’Angelus, el Benedictus i el Magníficat són resats en àrab; el Parenostre en anglès. En alguna ocasió resen tot l’ofici en àrab, utilitzant el pertinent breviari. Cal subratllar que canten molt bé.
.JPG)
És el primer cop que sojornem en un convent dominic. Ens sentim a casa. La nostra habitació ens recorda les del convent caputxí d’Igualada: espaiosa, amb una gran taula i amb moltes prestatgeries. Al centre de la fulla exterior de la porta hi ha, penjada, una petita planxa de fusta amb els noms dels espais conventuals. Un petit orifici al costat de cada nom serveix per col.locar el punxó que assenyala on pots ser localitzat cas que t’absentis de la cel.la. Al costat dels noms hi ha, també, els horaris amb els seu corresponent orifici.A la nit tenim un dilema: si dormim amb les dues finestes obertes, el soroll del carrer ens molestarà de valent. Si dormim amb les dues finestres tancades la calor esdevindrà insuportable. Optem per l’entremig: obrim només una finestra, la més allunyada, i engeguem el ventilador a una velocitat suau perquè la remor no ens destorbi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada