Visitat el museu arqueològic de Luxor, molt didàctic i fresquet, anem a saludar en Francis, un antiquari també amic de Riccardo. Pel camí fem broma recordant les pel.lícules de l’Indiana Jones i el seu incondicional amic antiquari.
En aquest cas la realitat supera, i d’escreix, la ficció cinematogràfica. Entrem en una botiga petita, atapeïda amb tota mena d’andròmines antigues. La vista no arriba a captar tanta varietat. Una taula baixa de fusta, de forma octogonal amb uns tamborets a joc fan de despatx. L’antiquari ens saluda amb l’habitual afabilitat egipcia i ens fa seure. Abans de dir res, ens convida a beure alguna cosa.
En Francis és un cristià catòlic, assidu de l’església dels franciscans de Luxor, baixet, amb una bona mata de cabell negre una mica rinxolat, una mirada intel.ligent però esvaïda a causa de les ulleres grans i gruixudes que porta, la típica camisa blau cel, uns pantalons grisos cordats molt més amunt de la cintura i ben ajustats amb un cinturó. Parla perfectament italìa i magníficament bé el francés. La seva veu és serena i irradia tranquil.litat i bonhomia. El seu somriure té un matís infantil i il.lusionat.
En breus moment captem que es tracta d’un personatge cultivadíssim i excepcional. Amb una gran naturalitat ens explica les coses que adquireix i entrem, amb la imaginació, dins la seva casa-magatzem on té de tot, apilonat i ple de pols, però sobretot llibres i clixés de fotografies. Escoltem bocabadats les seves explicacions, els seus contactes amb antiquaris del Caire, les seves poesies sobre sant Francesc, que ajunta amb petits regals que ens va oferint: rupies de l’època otomana, fotografies antigues del Caire, una guia de l’any 1936 d’Egipte i Terra Santa, guies modernes de Luxor...
Ens reca moltíssim marxar i sortim encantadíssims d’haver fet un viatge tan instruit i amè per l’antiguïtat. Estem convençuts que en Francis és un dels personatges més interessants de Luxor.
En aquest cas la realitat supera, i d’escreix, la ficció cinematogràfica. Entrem en una botiga petita, atapeïda amb tota mena d’andròmines antigues. La vista no arriba a captar tanta varietat. Una taula baixa de fusta, de forma octogonal amb uns tamborets a joc fan de despatx. L’antiquari ens saluda amb l’habitual afabilitat egipcia i ens fa seure. Abans de dir res, ens convida a beure alguna cosa.
En Francis és un cristià catòlic, assidu de l’església dels franciscans de Luxor, baixet, amb una bona mata de cabell negre una mica rinxolat, una mirada intel.ligent però esvaïda a causa de les ulleres grans i gruixudes que porta, la típica camisa blau cel, uns pantalons grisos cordats molt més amunt de la cintura i ben ajustats amb un cinturó. Parla perfectament italìa i magníficament bé el francés. La seva veu és serena i irradia tranquil.litat i bonhomia. El seu somriure té un matís infantil i il.lusionat.
En breus moment captem que es tracta d’un personatge cultivadíssim i excepcional. Amb una gran naturalitat ens explica les coses que adquireix i entrem, amb la imaginació, dins la seva casa-magatzem on té de tot, apilonat i ple de pols, però sobretot llibres i clixés de fotografies. Escoltem bocabadats les seves explicacions, els seus contactes amb antiquaris del Caire, les seves poesies sobre sant Francesc, que ajunta amb petits regals que ens va oferint: rupies de l’època otomana, fotografies antigues del Caire, una guia de l’any 1936 d’Egipte i Terra Santa, guies modernes de Luxor...
Ens reca moltíssim marxar i sortim encantadíssims d’haver fet un viatge tan instruit i amè per l’antiguïtat. Estem convençuts que en Francis és un dels personatges més interessants de Luxor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada