Carregats de provisions i d’una barra de gel per mantenir fresca l’aigua de la nevera portàtil emprenem la marxa amb una suavitat corprenedora: deixant-nos portar pel corrent. Encara no hi ha vent i no cal desplegar la vela. Intuïm que entrem en una dimensió diferent i ens treiem, espontanis i convençuts, el rellotge que guardem dins l’equipatge. A partir d’ara el sol esdevindrà el referent horari.
Per ambientar-nos ens serveixen el primer te. A l’acabar veiem que, inclinant-se fora de la nau, en Galag neteja els gots amb l’aigua del riu. Com, sinó! Abans de dinar, observem que els tomàquets i cogombres són, evidentment, netejats amb aigua del Nil. La naturalitat d'aquestes escenes fan que aparquem, decidídament, qualsevol prevenció. Dinem -posant un “hule” de plàstic damunt els matalassos- pa, formatge, tonyina i amanida de tomàquet i cogombre. Després, un altre te. Els plats i coberts són netejats, obviament, en el riu.
S’aixeca el vent i despleguen la vela per inciar l’estil de navegació de la faluca: fent ziga-zagues de riba a riba. En aquests moments, assolim una certa velocitat, agradable i benèvola. Ens creuem amb un dels nombrosíssims vaixells de turistes que naveguen amunt i avall del Nil: grans, sorollosos, desafiants. En Hamada ens diu, assenyalant-los: “No good” i comença a dir-los coses en veu alta i enlairant cap amunt el dit mitjà de la mà dreta. No cal ser gaire espavilat per entendre que els està insultant. Ens diu que aquests vaixells malmeten descaradament el riu. La nostra faluca resta oscil.lant durant uns moments a causa de les ones que provoca la navegació del vaixell insultat. En pocs minuts recuperem el nostre silenci ambiental.
Al voltant del migdia el vent fa alguns remolins que poden malmetre el velam, per això ens aturem a la riba oest, en una platja de sorra del desert, per fer un bany. Peixos petits ens venen a saludar mentre anem ambientant el cos en les fresques aigües del riu abans de submergir-nos-hi. Després del bany, encara aturats, tots fem una becaina. Per un instant pensem que, a aquest ritme, no arribarem mai al nostre destí, però no volem malmetre el regal existencial que la faluca ens està oferint i esvaïm, d’immediat, aquest pensament. Hem col.locat una lona en el lateral del cobert de la faluca, mirant a ponent, perquè el sol comença a ser horitzontal i el tendal superior ja no protegeix. El vent ha amainat i el velam, quasi recollit, ja no permet fer ziza-zagues. Naveguem lentament a prop de la riba oest del riu, on hi ha conreus, arbres, animals, nens banyant-se... La riba est, malgrat la vegetació més propera, està definida per un desert pedregós.
La faluca és ideal per llegir, meditar i pregar, i aprofitem l’avinentesa per fer “lectio” amb la història patriarcal (Gn 12-50), cercant d’ambientar totes les referències i al.lusions a l’Egipte. Quan acabem aquests capítols iniciarem el llibre de l’Èxode.
Per ambientar-nos ens serveixen el primer te. A l’acabar veiem que, inclinant-se fora de la nau, en Galag neteja els gots amb l’aigua del riu. Com, sinó! Abans de dinar, observem que els tomàquets i cogombres són, evidentment, netejats amb aigua del Nil. La naturalitat d'aquestes escenes fan que aparquem, decidídament, qualsevol prevenció. Dinem -posant un “hule” de plàstic damunt els matalassos- pa, formatge, tonyina i amanida de tomàquet i cogombre. Després, un altre te. Els plats i coberts són netejats, obviament, en el riu.S’aixeca el vent i despleguen la vela per inciar l’estil de navegació de la faluca: fent ziga-zagues de riba a riba. En aquests moments, assolim una certa velocitat, agradable i benèvola. Ens creuem amb un dels nombrosíssims vaixells de turistes que naveguen amunt i avall del Nil: grans, sorollosos, desafiants. En Hamada ens diu, assenyalant-los: “No good” i comença a dir-los coses en veu alta i enlairant cap amunt el dit mitjà de la mà dreta. No cal ser gaire espavilat per entendre que els està insultant. Ens diu que aquests vaixells malmeten descaradament el riu. La nostra faluca resta oscil.lant durant uns moments a causa de les ones que provoca la navegació del vaixell insultat. En pocs minuts recuperem el nostre silenci ambiental.
Al voltant del migdia el vent fa alguns remolins que poden malmetre el velam, per això ens aturem a la riba oest, en una platja de sorra del desert, per fer un bany. Peixos petits ens venen a saludar mentre anem ambientant el cos en les fresques aigües del riu abans de submergir-nos-hi. Després del bany, encara aturats, tots fem una becaina. Per un instant pensem que, a aquest ritme, no arribarem mai al nostre destí, però no volem malmetre el regal existencial que la faluca ens està oferint i esvaïm, d’immediat, aquest pensament. Hem col.locat una lona en el lateral del cobert de la faluca, mirant a ponent, perquè el sol comença a ser horitzontal i el tendal superior ja no protegeix. El vent ha amainat i el velam, quasi recollit, ja no permet fer ziza-zagues. Naveguem lentament a prop de la riba oest del riu, on hi ha conreus, arbres, animals, nens banyant-se... La riba est, malgrat la vegetació més propera, està definida per un desert pedregós.La faluca és ideal per llegir, meditar i pregar, i aprofitem l’avinentesa per fer “lectio” amb la història patriarcal (Gn 12-50), cercant d’ambientar totes les referències i al.lusions a l’Egipte. Quan acabem aquests capítols iniciarem el llibre de l’Èxode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada