Sílsila (Per les ribes del Nil 13)

En Hamada ha cuinat unes suculentes faves estofades amb tomàquet i ceba. Avui dinem navegant, sense aturar-nos. Cal aprofitar el vent. Patró i grumet no mengen, concentrats en fer lliscar la barca que, assetjada per algunes ràfegues imprevistes de vent, provoca algun moviment brusc i la ràpida reacció dels nostres mariners fluvials.

Deuen ser, mirant el sol, vers les tres de la tarda i ens aturem, sortosament, a la riba oriental. Diem sortosament perquè les faves ens han provocat algun moviment estrany dins l’estòmac que, també sortosament, hem solucionat ràpidament darrera unes mates. En Riccardo, en Vincent i en Thomas s’han avançat a visitar Sílsila, a tocar del riu. Es tracta d’una immensa pedrera utilitzada antigament per proveir les construccions faraòniques. En temps de Ramsès II eren uns 3.000 els treballadors ocupats allí. Els talls que hi ha a la roca són impressionants, immensos, estudiadíssims. Tot un art i una tècnica d’extracció destinats a bastir i a guarnir els temples i els palaus dels faraons.

No hi ha ningú guardant la pedrera i cau un sol de justícia. El paratge és seductorament desolat i insinuador d’aventures. Anem agafant ritme i atrapem al grup. Els dos joves francesos, veient el panorama de pedres i més pedres, i les nostres cares de creixent fascinació, es retiren discretament.

Descobrim, gravades sobre unes parets escrupulosament tallades, inscripcions de pilons, altars, blocs, que indiquen el tipus de tall que s’hauria de fer. Altres inscripcions indiquen el destí de la pedra, o el nom del faraó que va manar de tallar-la. La visita va esdevenint apassionant perquè són nombroses les inscripcions que anem descobrint i fotografiant pels carrers oberts enmig de la roca i que servirien de passadís per transportar les pedres fins al riu.

Tornem a la faluca quan el sol comença a pondre’s. Des de lluny l’escena és bellíssima. Veiem que estan clavant les piquetes que fermen la barca a la riba. Dormirem aquí. Preveient que és zona de mosquits treiem la tela del cobert perquè l’aire circuli folgadament evitant que els nostres amics s’hi instal.lin. Ha estat en va, ens han crivellat. A la matinada, desprotegits del tendal, s’ha fet sentir l’humitat del riu. Ens hem despertat en el moment del crepuscle però hem seguit dormint.