Assuan (Per les ribes del Nil 6)

A dos quarts de deu de la nit surt el tren, amb una mica de retard, de l’estació de Giza. Deixem la ciutat del Caire després de visitar, en dos dies, les piràmides, el museu egipci, les esglésies coptes del Vell Caire i la sinagoga de Ben Ezra, on hi ha la coneguda gueniza on apareguéren textos antiquíssims.

A dos quarts de nou del matí arribem a Assuan sopats i esmorzats, ben dormits a la llitera superior i ben fresquets per l’aire condicionat. El contrast amb la calor exterior, quan baixem del tren, és molt menor del que prevèiem. Al carrer ens espera en Hamada, un nubi amic de Riccardo que ens porta a un alberg davant el Nil on deixem l’equipatge.

Per l'irrisori preu de 50 lliures egipcies disposem d’una petita i senzilla habitació amb dos llits, una esplèndida vista sobre el Nil, bany complet, aire condicionat tronat i sorollós, una piscineta al terrat, i esmorzar. Què més es pot demanar?

D’allí anem, passejant a peu, pel llarguíssim passeig que flueix per la vessant est del riu. Assuan està abocada, com tot a l’Egipte, a la vora del Nil. La passejada ens permet assaborir que l’entorn del riu és bellíssim, amb una vegetació tropical, ufana, exhuberant, cridanera. No en va som a prop del Tròpic de Càncer.

El Nil no té, aquí, l’espectacular amplada d’altres indrets com Sohag, però les seves aigües, encara netes i transparents, converteixen Assuan en un lloc quasi paradisíac. Nombroses barques a motor i els estilitzats arbres mestres de les faluques amaren el Nil d’una vivor amable i reposada. El temps sembla que, aquí, s’hagi aturat, o que llisqui més serè i plàcid.

De sobte, una mica més enllà de la vegetació i dels edificis apareix, visible i proper, el desert, però gens hostil a causa de la confiança que destil.len les reposades aigües del riu.

El nostre passeig, pausat a causa de la calor, esdevé un moment d’ambientació climatològica: la temperatura és alta, la calor és seca i les vibracions del riu lleven la sensació d’ofec. Potser ben mentalitzats per la calor que hauríem de patir, constatem que aquesta és ben suportable gràcies a la frescor constant que irradia el Nil.