dijous, 6 d’agost del 2009

Guieu-me per les vostres rutes... (Per les ribes del Nil 2)

Són quarts de vuit del matí del dimecres vint i dos de juliol. Asseguts a l’autobus de línia que ens porta de Jerusalem a Eilat, resem les Laudes. Ens apareix el verset “Guieu-me, Senyor, per les vostres rutes; ensenyeu-me la vostra veritat” que expressa, inesperadament, el veritable sentit del nostre viatge.

Hem baixat a Jericó i hem deixat al darrera el Mar Mort i l’antiga Sodoma. Som a l’inici del desert del Nèguev i tenim Beersheva a prop. Ens aturem per fer una pausa. Són dos quarts de deu. Atesa l’avinentesa, aprofitem per llegir el text on el profeta Elies fuig del rei Acab passant per Beersheva, el desert del Nèguev i arribant a l’Horeb (1Re 19,1-8). Nosaltres farem, avui, un itinerari semblant, però l’objectiu serà el mateix: refer el camí de l’Èxode per aprofundir els orígens de la fe d’Israel.

A dos quarts de dotze ja som a Eilat (quina xafogor!) i una hora després ja hem creuat la frontera de Taba. Som a la part egipcia i comença l’aventura. L’autobus al Caire que sortia a dos quarts d’una, avui no ha aparegut. Hem d’esperar al de quarts de cinc -que arribarà al seu destí a mitjanit- o triar entre les múltiples alternatives que ofereix la realitat egípcia.