Capvespre (Per les ribes del Nil 11)

Davant nostre navega una altra faluca que, suaument, amarra en un indret bucòlic, una cala arrecerada i solitària en la riba oest. No falta gaire perquè el sol es pongui i nosaltres ens dirigim vers el mateix lloc. Hem acabat la jornada i entrem en una escenografia que supera l’àmbit contemplatiu i ens fa accedir a la vibració mística.

Toquem la sorra de la cala amb la proa de la faluca i d’estribord amarrem una corda a una bella palmera que està, uns metres, dins les aigües del riu. Pel costat de babord una altra corda és tensada i lligada amb dues grans piquetes de ferro, clavades a terra a cops de pedra i que també serveixen, en la faluca, per recolzar els rems quan cal utilitzar-los.

A la proa posem la pasarel.la que, travada amb la sorra, ens permet baixar i contemplar, a peu pla, el primer capvespre al Nil. En Galag puja àgilment dalt l’arbre major i lliga, tranquil.lament i delicadament, la vela. En Hamada comença a fer el sopar. Els raigs de sol, ja atenuats, fan brillar càlidament el blanc de la faluca i el color carbassa de l’exterior de la quilla pren una tebior que entra cor endins mentre, a tocar, fem silenciosament el darrer bany del dia. Les nostres petjades, marcades en la sorra humida a partir de la passarel.la, s’esborren davant on hem entrat a banyar-nos.

La cala on hem amarrat és una plana amb aiguamolls on, a tocar del riu, hi ha algunes garcetes blanques buscant el sopar. En un segon terme, hi ha un bou noble i distingit, amb el cap enlairat, com si pregués. Després, a dins o a prop d’uns coberts de palmeres, hi ha uns quants ases. Un parell de gossos petits plens de paparres i de puces, els ronden. Més enllà, un parell de vaques amb les potes allargades i esbeltes, pasturen al costat d’uns conreus exhuberants i aparentment desorganitzats. Darrera aquest quadre animat el sol es va ponent i dibuixa les siluetes de les palmeres llunyanes. És el moment de resar les Vespres. L’olor de l’herba fresca dels conreus i l’olor discreta del riu ens acompanyen en el res.

S’ha fet fosc i en Galag talla unes ampolles de plàstic i les converteix en llànties improvisades on posar les espelmes que il.luminen la cuina de la faluca i, posteriorment, el nostre sopar. Els grills i els tòtils han iniciat el seu concert, mentre els estels i la lluna, en fase creixent, entren en escena. Nosaltres, en silenci, fem d’espectadors.

Els vaixells de turistes, que entrada la nit, són més nombrosos, no poden trencar l’encís d’aquest indret. És hora de dormir i posem el cap a estribord. Veiem la lluna enmig de les branques de la palmera on tenim amarrada la faluca i que deixa la seva resplandor sobre l’aigua del riu. Dins d’un sac, perquè fa fresca, ens adormim contemplant aquesta escena.