Bairat és el nom del poblet que llinda amb la riba occidental del Nil, davant per davant de Luxor. La zona de Bairat on viu en Farrash es diu El ‘Ezba. Són carrers molt estrets i polsegosos, amb murs fets d’adob o de maons artesanals. Les cases tenen el seu hort o un pati on guardar els animals. Els camps de conreu són a tocar de les cases i les palmeres embelleixen el paisatge. Alguns canals de regadiu atravessen la localitat. Quan el sol es pon tothom surt al carrer a prendre la fresca, els grans seuen al terra i els infants es posen a jugar.
El despertar és ben genuï i camperol. A causa de la calor dormim amb la porta de la balconada oberta de bat a bat i amb el ventilador del sostre encès a una velocitat suau per espantar els mosquits i perquè la remor del motor no ens molesti. Constatem, però, que tots els sorolls arriben a la nostra habitació amb una notòria nitidesa. Primer de tot, el minaret de la mesquita de la localitat està a només uns cinquanta metres. L’altaveu està encarat directament vers la nostra balconada i en una línia quasi horitzontal. La pregària de la matinada entra fluida dins la nostra habitació i en aquell moment no sabem exactament si nosaltres som al capdamunt del minaret o el minaret és dins de la nostra habitació.
No obstant, som capaços de seguir dormint quasi immmediatament fins que escoltem els brams incessants d’un ase que precedeix el cant d’uns quants galls que sembla que facin una competició. Tot seguit algú està buscant a crits un tal Mohamed, que s’haurà adormit i que no apareix. Poc després venen els del butà, com a casa nostra, amb l’habitual “clinc, clinc, clinc....”. L’ase del davant, motivat pel so metàl.lic comença un repertori de brams. Per últim, unes dones discuteixen una bona estona davant la porta de la nostra casa amb el repartidor del butà. Tot això abans de quarts de set, que és l’hora de llevar-se.
El despertar és ben genuï i camperol. A causa de la calor dormim amb la porta de la balconada oberta de bat a bat i amb el ventilador del sostre encès a una velocitat suau per espantar els mosquits i perquè la remor del motor no ens molesti. Constatem, però, que tots els sorolls arriben a la nostra habitació amb una notòria nitidesa. Primer de tot, el minaret de la mesquita de la localitat està a només uns cinquanta metres. L’altaveu està encarat directament vers la nostra balconada i en una línia quasi horitzontal. La pregària de la matinada entra fluida dins la nostra habitació i en aquell moment no sabem exactament si nosaltres som al capdamunt del minaret o el minaret és dins de la nostra habitació.
No obstant, som capaços de seguir dormint quasi immmediatament fins que escoltem els brams incessants d’un ase que precedeix el cant d’uns quants galls que sembla que facin una competició. Tot seguit algú està buscant a crits un tal Mohamed, que s’haurà adormit i que no apareix. Poc després venen els del butà, com a casa nostra, amb l’habitual “clinc, clinc, clinc....”. L’ase del davant, motivat pel so metàl.lic comença un repertori de brams. Per últim, unes dones discuteixen una bona estona davant la porta de la nostra casa amb el repartidor del butà. Tot això abans de quarts de set, que és l’hora de llevar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada