diumenge, 24 de gener de 2010

Més neu! (Des del Montnegre 14)

Nou jorn. Mirem per la finestra i ens quedem sorpresos: tot està més blanc que ahir. Pensàvem que la neu es desfaria ràpidament però sembla ser que, durant la nit, ha nevat més. El dia apareix completament cobert, com dijous, el dia de la nevada. Fa l’impressió com si fóssim dins d’aquelles boles de vidre que contenen un paisatge hivernal, que capgirant-la i tornant-la a endreçar, tot és cobreix i comença a nevar.

Sortim a gaudir de la neu i, al voltant de la rectoria, el gruix supera el pam! A la placeta la gruixària cobreix el primer esglaó d’accés a l’església. Pujant a l’hostal hi ha un pam i mig; ni ahir ni avui cap vehicle s’ha atrevit –encara- a passar-hi. Prenem el corriol costerut que s’ajunta amb el camí que puja a coll de Basses. A la cruilla optem per tirar amunt i arribar dalt el coll. Un pi gros que hi havia a la dreta del primer revolt (passat el trencall que puja a la roureda de l’Auladell) també ha caigut sobre el camí. Hem de passar-hi pel damunt.

Comprovem que, en les corves del camí que atravessen les canals de la muntanya, ens enfonsem quasi fins als genolls. Malgrat la pujada se’ns fa molt penosa gaudim intensament del silenci sorprès, misteriós i abovedat provocat per la nevada, alterat irrisòriament pel cruixir del nostre caminar i per l’aleteig d’algun ocell que, al sentir-nos, arrenca a volar.

Arribem al trencall on el camí de coll de Basses gira sobtadament a l’esquerra i s’enfila dreturer muntanya amunt. Des d’allí, a l’hivern, quan el bosc de castanyers està sense fulles, hi ha una bella panoràmica de l’església de sant Martí. Però avui no es veu més enllà de cinquanta metres. El gruix de neu ja ens arriba quasi als genolls i el corriolet que puja enmig del bosc és indistingible. Imaginem que com més amunt pugem més neu trobarem i optem per la prudència.

Refem el camí però seguim recte fins a can Ginestà. Volem comprovar si la pista de sant Martí està transitable per baixar amb el nostre vehicle petit i sense cadenes. Han passat bastants vehicles però, malgrat tot, decidim que és millor baixar a peu a sant Celoni. Allí agafarem el tren. Preferim caminar amb la neu com a companya que conduir i que esdevingui enemiga.