Contemplació (Nadal 2)

Avui hem escoltat l’evangeli que parla més solemnement de Déu! Es tracta del pròleg de l’evangeli de sant Joan, un relat amarat de finor i profunditat teològica que ens remet al primer capítol del llibre del Gènesi, quan tot comença, quan Déu, només amb la seva paraula, ho va creant tot. Aquesta paraula creadora, la Paraula en majúscules, és el Fill en majúscules; per a nosaltres es tracta de Jesús de Natzaret. Amb ell, la paraula creadora de Déu manté la seva vibració: aquest és el missatge.

El pròleg de sant Joan és una argumentació, convençuda i pensadíssima, d’un tema fonamental, sempre qüestionat i sempre debatut: la divinitat de Jesucrist. Però el pròleg de sant Joan no es una tertúlia radiofònica o televisiva on cadascú defensa la seva opinió. Tampoc és una enqüesta de les que apareixen en els portals de notícies d’internet: Creus que Jesús és el Fill de Déu o no?

El pròleg de sant Joan no és una opinió personal, subjectiva, capriciosa o pietosa. Tampoc és una ideologia, ni una defensa, ni un discurs. El pròleg de sant Joan és una contemplació admirada del misteri de Déu. Per això ens costa entrar-hi en fred. Contemplar i admirar-se només és possible si trenquem rutines, si deixem de mirar-nos a nosaltres mateixos i esguardem, embadalits, tot el que ens envolta.

Contemplar és desplegar les capacitats espirituals de l’ésser humà. Contemplar és submergir-se en el misteri de l’existència i deixar-se portar per ell. Contemplar és deixar que les coses parlin, sense ànim d’apropiar-se’n. Contemplar és mirar de forma alliberada, per això, contemplar és alliberador. Contemplar és adonar-se de la bellesa amagada en totes les coses. Contemplar no és pensar, ni tampoc emocionar-se, és quelcom previ: és descobrir les coses tal i com són, sense afegits ni condicionants, tastant la seva densitat i vibració originària. Aleshores pensem, aleshores ens emocionem.

Contemplar és constatar, amb nitidesa, que rera el misteri de l’existència hi ha Algú en majúscules que ho sosté tot, que ho fonamenta tot, que ho estima tot, que ho abraça tot. Aquest Algú invisible se’ns fa, per la fe, visible en la persona de Jesús de Natzaret. Ell encarna el misteri d’un Déu proper, accessible al qui no té por d’obrir-se, de desplegar les seva espiritualitat, d’assumir la seva fe.