divendres, 1 de gener de 2010

Benedicció (Solemnitat de la Mare de Déu)

Comencem l’any ben beneïts! La benedicció sacerdotal, continguda en el llibre dels Nombres, ha estat la primera lectura de l’any. Opinem que és un text encertadíssim per inaugurar el primer jorn del calendari civil. Aquesta benedicció, segons el llibre dels Nombres, prové de Déu mateix, i Aaron i els seus descendents l’hauran de repetir al poble d’Israel de generació en generació.

Es tracta d’un text elaboradíssim, escrit en un hebreu rimat. Les repeticions i la concordància dels sons en alguns mots donen força i vibració a la benedicció. Una traducció catalana que mantingui aquest to rimat sonaria així:
“Que et beneeixi el Senyor i et protegeixi,
que resplandeixi en tu el Senyor i t’afavoreixi,
que es delecteixi en tu el Senyor i la pau en tu estableixi”

En definitiva, es tracta d’un text creat expressament per ús litúrgic, dotat d’una fina pedagogia que cerca, per part del sacerdot que la diu, precisió i dicció clara; per part del fidel que la rep, una evident personalització, i una musicalitat que facilita la seva memorització i el seu record.

Els autors sagrats ens ubiquen la benedicció en el desert del Sinaí, just abans que el poble d’Israel reculli el campament i continui la seva marxa pel desert. També esdevingué la benedicció habitual que rebien els pelegrins que acudien al temple de Jerusalem i que, després de rebre-la, reemprenien el seu camí cap a les seves cases. Podem fàcilment imaginar a Josep, Maria i Jesús rebent-la en les seves visites. Un cop destruit el temple l’any 70, el seu us s’estengué a les sinagogues, on encara avui és utilitzada.

Sant Francesc se la feu seva, quedant rebatejada, en entorns franciscans, com la benedicció de sant Francesc. La litúrgia eucarística també se l’ha fet seva utilitzant-la per emmarcar els camins que continuarem, o que iniciarem, aquest nou any civil. A mesura que passen els anys, i les febleses són més evidents, valorem la importància de sentir-nos acompanyats o beneïts per Déu. Per això són importants aquestes benediccions litúrgiques, perquè expliciten i personalitzen en cadascun de nosaltres aquest desig de protecció divina.

I que aquesta benedicció es desplegui sense límits sobre tothom i sobre totes les coses: les bones per fer-les créixer, les dolentes per neutralitzar-les. Però atès que avui celebrem la solemnitat de la Mare de Déu, que la benedicció s'estengui especialment per les dones que acaben de ser mares, o les que estan embarassades, perquè com Maria, conservin aquests records en el seu cor i els meditin.