El caputxí fra Joan d’Ordal, animat per la visita que el papa Pau VI feu a Terra Santa l’any 1964 organitzà, mesos després, un pelegrinatge del qual en deixà un reportatge escrit. Fent camí de Jordània a Israel, s’aturaren a la riba del riu Jordà. Ens ho explica així: “En el mateix indret on el papa Pau VI davallà al riu baixàrem nosaltres beneint el Senyor per la gran merçè que ens feia. El pensament de Jesús i Joan, dels apòstols, totes les meravelles d’aquest riu, aflueixen a l’imaginació omplint-nos de santa emoció. Hauríem volgut estar més estona contemplant aquest riu i ens hauríem banyat almenys els peus, però com havia plogut un xic les roques patinaven i fàcilment hauríem caigut a l’aigua”.
La guerra àrabo-israeliana de l’any 1967 provocà la clausurà d’aquest indret tan evocador, i es convertí en zona fronterera militaritzada. Però l’any 1997, en vigílies del jubileu de l’any 2000, es va recuperar la vessant jordana del riu, permetent l’accés a pelegrins i turistes. Excavacions arqueològiques han corroborat que aquest pas ja era utilitzat pels bizantins per evocar el lloc de bateig del Baptista, i que podem associar amb l’indret citat per l’evangeli de Joan: “Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava”.
Malgrat la voluntat del Baptista d’aplanar camins al Senyor, nosaltres seguim entossudits a bloquejar-los, no només en aquest indrets sants; també ho fem a casa nostra i amb els qui convivim, posant barreres que aigualeixen la bellesa i l’autenticitat del que som, del que fem i del que creiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada