“Li donaren el volum del profeta Isaïes”. Es tracta d’un detall que ens ambienta a Jesús en la celebració del shabbat dins la sinagoga de Natzaret. Suposem que la comunitat s’aplegaria en l’única sinagoga que hi hauria en un poblet com Natzaret. El centre del recinte i de la celebració era una estrada amb un ambó. D’allí es dirigia la pregària, es llegien les lectures en hebreu i es feia una traducció comentada en arameu. Homes i dones, seguint el costum, estaven ubicats en espais diferenciats.
Sabem que en temps de Jesús la celebració del shabbat en les sinagogues ja estava definida. Es llegien dues lectures: la primera i més important era un fragment de la Torà, el que nosaltres en diem Pentateuc, els cinc primers llibres de la Bíblia. Després es llegia un fragment d’algun llibre profètic relacionat amb la primera lectura. Una cerimònia de recollida del rotlle, i una cerimònia de col·locació en el seu lloc, possiblement precedirien i clourien el moment de les lectures. Atès que el contingut del rotlle era un text sagrat, aquest havia estat escrit a mà per un home religiós i respectable. El material havia de ser natural: pergamí o papir, segons el pressupost. També sabem que en aquell temps ja hi havia establert un calendari que distribuïa la lectura de la Torà en un any sencer. El darrer dissabte de l’any es llegia el final del llibre del Deuteronomi i s’iniciava, de nou, el llibre del Gènesi. Avui dia, en les sinagogues, per agrair la presència de les visites, encara hi ha el bonic costum d'oferir-lis la lectura d'un fragment, de dirigir alguna part de la pregària, o d'adreçar algunes paraules a l'assemblea. Jesús també estava de visita a Natzaret, el lloc “on s’havia criat”, i potser per això li oferirien de llegir la segona lectura, i potser per això també faria el seu comentari. Un detall de la celebració era la traducció comentada en arameu. La raó era que el text sagrat escrit en els rotlles i que es proclamava en veu alta a la sinagoga era hebreu, però el poble, des de l’exili babilònic, havia assimilat l’arameu. Calia algú que fes el text més entenedor. Aquesta traducció comentada no és cap ocurrència del jueus del segle I, la tenim expressada en el llibre de Nehemies. El poble d’Israel, retornat de l’exili babilònic i havent reconstruït el temple, fa una solemne cerimònia d’inauguració. El sacerdot Esdres “llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu i alguns levites n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora”.
En temps de Jesús el judaisme ja tenia una rica tradició de llegir, escoltar, comentar i pregar amb el text sagrat. El mateix Jesús begué d’aquesta font i en participà, com ens ho explica l’evangeli. El cristianisme més primitiu neix en la sinagoga i s’inspira en ella a l’hora d’estructurar la seva pròpia litúrgia.
En les homilies acostumem a fer lectures teològiques, aplicacions morals o actualitzacions del text bíblic, però avui ens limitem a recrear una litúrgia sinagogal del segle I, per fer allò que deia sant Ignasi: escoltar el text sagrat com si jo mateix m'hi trobés present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada