dijous, 21 de gener de 2010

Martiris gens ecumènics (Setmana de pregària per la unitat dels cristians 2010)

Aprofitem la festa dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi per manifestar la nostra incomoditat davant d’alguns martiris –no el d’avui- que qualifiquem de “gens ecumènics”. Aquests màrtirs no en tenen cap culpa, sinó les malaurades circunstàncies que els portaren a morir per la seva fe.

Ens desvetlla molt de respecte el martiri, per exemple, dels nostres germans caputxins durant la persecució religiosa de 1936, però en entristeix enormement que un cristià mori en mans d’un altre cristià per baralles sobre diferents lectures de la seva fe.

Per citar només uns exemples tenim els protomàrtirs de l’Església copta occits per motius teològics, els màrtirs de les disputes entre catòlics i la reforma protestant, els màrtirs dels orígens de l’Església anglicana, etc... Podríem seguir però ho deixem aquí.

És cert que amb les raons religioses s’hi barregen afanys polítics, interessos econòmics o lluites de poder, però el motiu principal no deixa de ser la confrontació de fe entre germans cristians.

A més de la tristor del fet en sí, ens desconcerta que ho celebrem litúrgicament, perquè l’exaltació religiosa d’uns esdevé –inevitablement- la desqualificació religiosa dels altres. Aleshores tot esdevé tan clar i definit que queda reduccionista, fins i tot apologètic i bel·ligerant, quan les circunstàncies històriques serien extremadament enrarides, fins al punt que un cristià arribés a matar a un altre cristià convençut que estava defensant la seva fe.