“Hi havia la mare de Jesús”. Maria és la primera referència dels assistents a les noces de Canà de Galilea. L’evangeli continua dient: “També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats”. Citar primer a Maria no és un detall de cavallerositat, sinó manifestar, de bell antuvi, el coprotagonisme que ella té -junt amb Jesús- en aquest episodi.Les mares assumeixen un protagonisme insubstituible quan es tracta de trobades familiars i de moments festius, com el cas de les noces a Canà. Cadascuna ho farà a la seva manera, algunes assumint la veu cantant; altres, com Maria, des de la discreció. Elles són el pal de paller que dóna entitat i caràcter a la festa familiar. Elles són, en definitiva, el referent indefugible. La seva presència honora la trobada, la seva absència desvetllarà sempre enyorances. En una trobada familiar sempre poden faltar convidats per mil i un motius, tots justificadíssims, però mai no pot faltar la mare.
Les noces de Canà, sense Maria, no haguéssin estat el mateix. Haurien començat igual, però haurien acabat més ensopides i posant en evidència els nuvis per manca de vi. Tampoc hagués passat res perquè el vi s’acabés abans d’hora, però la presència de Maria contribuí -com tantes vegades aconsegueixen les mares- que la festa acabés bé.
La personalitat de les mares -no el seu caràcter- pel sol fet de ser i exercir de mares té la qualitat de mobilitzar tots els qui l’envolten, de vegades forçant a actuar. Maria també mobilitza la seva família, en aquest cas a Jesús, fins i tot a desgrat d’ell, com bé manifesta el relat evangèlic. No obstant, Jesús assumeix que ha d’obeir la mare i actua.
En lloc de cenyir-nos a comentar el gest extraodinari de Jesús, o de fer lectures simbòliques de l’aigua i del vi, avui ens quedem només amb aquest detall entranyable: “Hi havia la mare de Jesús”. La mare que vetlla per la festa, el fill que obeeix i contribueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada