dissabte, 16 de gener de 2010

Quina nevada! (Des del Montnegre 10)

Endemà de l’Epifania. Els núvols són espessos i baixos. És com si el cel, de cop, hagués escurçat distàncies, donant-nos una sensació d’aclaparament. El color de tot plegat és grisós i la visibilitat és reduïda. A mig matí comença a ploure amb una intensitat enganyosa, a tall de preludi del que s’acosta. No triguem a identificar gotes de pluja que baixen oscil·lants. Intuïm que les previsions metereològiques es compliran al peu de la lletra.

Abans del migdia comença a nevar amb una serenor decidida. Una calma ambiental es va desplegant molt discretament mentre la natura es va vestint de blanc. Poques hores després un mantell lluent i blanquinós cobreix el Montnegre. Veiem, des de la finestra, una merla que cerca un recer. Sortim a trepitjar la neu que ja té un gruix de mig pam. Arribem a la cruilla de camins a tocar de l’hostal, i enfilem el sender que puja amunt i s’ajunta amb el camí de coll de Basses. El sòl està cobert de neu sense trepitjar. Trobem unes petjades d’ocell que, a jutjar pel seu tamany, no és pas petit, i que ha creuat el camí de costat a costat fent algunes zigazagues.

A la cruilla amb el camí de coll de Basses veiem unes petjades de quadrúped amb un finet regueró entremig. Es deu tractar d’un animal amb una cua prominent, possiblement una guineu. Girem a la dreta fins ajuntar-nos amb la pista que va a Vallgorguina, que encarem en direcció al coll Negre de can Ginestar. Hi ha les roderes d’algun vehicle que ha passat. Arribats a la cruïlla de la pista de sant Martí girem a la dreta, i baixem cap a la rectoria, a poc a poc, gaudint de la intensa nevada que està caient de forma ininterrompuda, i que segons com bufi el vent, els flocs de neu ens venen a la cara dificultant-nos la visibilitat.

Anem a dormir constatant que, més lleument, però encara neva. Estem convençuts que l’endemà veurem un paisatge espectacular.