Caminem per l’avinguda de Roma un diumenge d’agost, passades
les nou del matí. El trànsit de vehicles és somort i escassos els transeünts. L’ambient
és calmadíssim i la temperatura encara agradable per passejar, com ho fan les dues
dones que ens venen de cara. Crida l’atenció que porten un lluent calçat
esportiu que contrasta amb el to clàssic de la indumentària però, el que
captiva, és com s’agafen de la mà.
Una d’elles, la major, es deixa portar. Té els vuitanta anys
ben complerts. Camina lenta però no feixuga, amb passes estables i naturals que
semblen habituades a aquest exercici.
La mà que l’agafa és la de la seva filla. Ho asseguraríem
atès com ho fa: amb delicadesa i alhora amb seguretat, una harmonia que no s’improvisa,
la mateixa que, de nena, li brindava la seva mare i ara, passats els anys, li
restitueix com a filla amatent.
La refiança que exhibeix la dona gran gràcies a la mà de la seva
filla destil·la una tendra emotivitat. Dolçament corpresos per l’escena seguim
el camí amb commoguda enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada