Són quarts de dotze de la nit. Som a la petita biblioteca de la
rectoria, agombolats per un dens silenci nocturn, còmplice de la nostra
escriptura. Escoltem una remor de fregadissa. Ho atribuïm a un gat o un
altre animaló trepitjant la fullaraca de sota la glorieta. Però el soroll esdevé més clar: sembla un batec d’ales
picant fusta. Mirem la finestra pensant que no hi hagi un ocell
nocturn atret per la nostra llum. No veiem res, però escoltem el brogit molt immediat i
contemplem, atònits, una au negre giravoltant amb precisió a l'interior de la biblioteca.
És un ratpenat!- ens diem, fent un bot de la cadira,
escapolint-nos de la sala i tancant la porta al nostre darrera. Reconeixem que un ratpenat reclòs en un habitacle reduït i de
sostre baix produeix certa aprensió. El seu vol és imprevisible i les dimensions no són insignificants. No és el mateix que veure’ls passar de forma fugaç pel
porxo, a l'aire lliure, on hi ha espai per a tots i ningú no se sent intimidat.
Resolem, per ajudar-lo a sortir, obrir la porta de la biblioteca i la finestra del
passadís, tancant una porta intermèdia. Ell aprofita per ampliar el radi del
seu circuit aeri però no es decideix a marxar. Els minuts van passant i l’animal aparenta no cansar-se de
volar. A la fi desapareix tot moviment. Haurà fugit? Haurà tornat a
refugiar-se rere una prestatgeria després d’estirar les ales una estona? No ho sabem pas, ni tenim ganes de comprovar-ho. L’incident
ens ha estroncat la inspiració i, tancant portes, finestres i llums, anem a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada