Per què les móres més xamoses i captivadores acostumen a ser
les més difícils d’agafar? Sembla quasi un imponderable que les encara
vermelles, o les madures més petites estiguin tant a l’abast de la mà mentre
que, les negres més ufanoses i lluents, amb drupes carnoses i voluminoses,
resplendeixen orgulloses i burletes al bell mig de l’esbarzer, protegides per
llargues tiges cobertes de pues i fulles, que esgarrinxen a l’atrevit que les
vulgui aconseguir.
Hi veiem una al·legoria de la incomptable quantitat de coses
de poca qualitat que engrapem amb mínim esforç per l’única raó que són fàcils
d’atènyer, conformant-nos del pobres fruits que ens puguin donar mentre que,
allò de més genuí, consistent i encisador, acostuma a tenir un accés més
difícil que exigeix una acció més laboriosa i amb risc d’esgarrinxar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada