La missa del monestir de Baramous ha estat entranyable. Tres sacedots joves encara sense barba feien les primeres pràctiques litúrgiques orientats i assistits en tot moment pels monjos. Les indecisions, el no saber que fer, el cant desafinat, el quedar-se aturats en sec..., era amablement reconduit pels experts monjos. Aquests sacerdots joves han estat escollits per la seva pròpia comunitat cristiana, com és habitual en l'Església copta. La comunitat, veient la necessitat de més presència sacerdotal escull un jove amb un itinerari ben definit (diaca, catequista, format en col.legi religiós, etc...) i el presenta al bisbe que és qui, finalment, acceptarà al candidat. Aleshores és ordenat sacerdot amb la peculiaritat que se'l consagra a un altar concret, per tant, a una església concreta. També, el papa Shenouda ordena sacerdots "in genere" per assistir a comunitats necessitades. Un cop ordenats sacerdots comencen les pràctiques litúrgiques en un monestir. Seran 40 dies on durant la missa matinal aniran ensinistrant-se en la seva celebració i, a les tardes, rebran formació litúrgica d'un monjo. Al final dels 40 dies celebraran ells sols, i sense ajut, la seva primera missa on agafaran, per primer cop, el cos i la sang de Crist. Després faran una processó festiva per l'interior de l'església per celebrar l'esdeveniment. Aquests sacerdots joves -el que els catòlics diem clergat secular- estan casats i no podran ser bisbes. Són els sacerdots habituals que tenen cura de les esglésies, com els nostres mossens. Paral.lelament hi ha la vida monàstica -el que els catòlics diem clergat regular- que és el referent religiós de l'Església copta. És dels monestirs que són escollits els bisbes i, evidentment, el papa. Per això no ens ha de sorprendre que el papa Shenouda passi tres dies a la setmana al seu monestir i que l'anterior papa Kerolus fos un eremita abans de ser escollit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada