Acabem de sopar al voltant de les nou. És plena nit i som al gran recinte que envolta el monestir blanc. Al costat de l'hospederia hi ha en cementiri -cristià, evidentment-. Veiem que sota uns arbres hi ha un grup d'homes i algun vehicle aturat. No hi parem esment fins que veiem atansar-se alhora uns quants cotxes i furgonetes. Un d'ells porta, a la vaca, un taüt amb unes creus coptes gravades als seus costats. Amb naturalitat -que no vol dir insensibilitat- baixen el taüt, se'l carreguen a les espatlles i se l'enduen dins el cementiri. No hi ha ni un sol fanal de llum. Constatem, però, que tots els assitents són homes, una seixantena. Passat un quart d'hora tornen, pugen als vehicles i marxen amb el mateix silenci, discreció i agilitat amb què han vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada