La gent de l'Alt Egipte supera -i ja és difícil- la capacitat d'acollida egípcia. Som al monestir d'Adra Hawawish i saludem, com és habitual, al prevere del lloc: abouna Thomas. Havia visitat Espanya i ens diu "Hola" amb una gran somriure, ens petoneja i ens abraça. Ens convida a dinar a casa seva - a 70 Kms de distància- però li diem que no, agraïts. Ho limita a un te que no podem refusar. Simultàniament se'ns acosta un jove d'aquella comunitat que ha estudiat filologia espanyola a la universitat de El Caire i s'ofereix per explicar-nos els detalls d'aquella església. Acabada la visita i el te, l'abouna Thomas organitza un cotxe per acompanyar el nostre petit autobus al proper monestir. Malgrat hi ha lloc de sobres a l'autobus, dos de nosaltres puguem al cotxe de l'abouna, que amb el conductor i el jove que parla espanyol, som cinc. Visitem el proper monestir acompanyats de les explicacions del jove filòleg. Veiem a la botiga d'objectes religiosos que tenen mantells negres i morats d'abouna que, si tenen un preu raonable, ens fa il.lusió adquirir-ne un. Aprofitem l'avinentesa del jove traductor per assabentar-nos del preu -raonabilíssim- i un cop constatada la qualitat del mantell per les dones del grup anem a pagar; però el jove se'ns avança i ens l'ofereix com a regal. Sabem que no podem refusar-ho. Ens diu que quan l'utilitzem sempre ens recordarem d'ell. Té raó. Ens acomiadem amb petons i abraçades sinceres i cordials. Colpits per tanta gentilesa sortim del monestir per agafar l'autobus i veiem arribar un nou cotxe davant de l'abouna Thomas. Porten begudes i paquets de galetes en abundància per al grup. L'abouna no havia acceptat la nostra negativa de dinar a casa seva i ho compensa amb aquest present. A més, segueix acompanyant-nos en la visita dels altres monestirs. Al capvespre un emotiu comiat de somriures amples, de molts petons i de moltes abraçades ens deixen el cor amorosit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada