dijous, 5 de març de 2009

Primera nit, primer dia (Cròniques coptes 11)

Amb quasi dues hores de retard -res anormal- ens posem en marxa. A Alexandria ha plogut intermitentment durant tot el dia i ha refrescat força. Durant el viatge nocturn ens hem pelat de fred malgrat la prevenció de posar-nos dos mitjons, una camisa de més, la jaqueta i la caputxa de l'hàbit. Avui hem comprovat perquè serveix la caputxa. Passem per l'autopista (així li diuen) Alexandria-Caire. A l'arribar a Giza, just a prop de les piràmides, prenem l'autopista que "puja" cap al sud: l'Alt Egipte, i que flueix paral.lela a la riba oest del Nil.
A les vuit del matí arribem al primer destí: el gran monestir de Muharraq, l'anomenat segon Betlem pels coptes. Segueixen els monestirs de sant Teodor, Durunka, Adra El Ganadia, l'església de l'abouna Isha-Mihail, i a Sohag el monestir vermell i el monestir blanc, on sojornarem. Ens hem mogut per la zona que va entre Asyut i Sohag, per les carreteres secundàries agrícoles que circulen al costat de ls canals de regadiu, a la riba dels quals la població de la zona viu i treballa.
Veiem, des de la finestra, a costat i costat, una immensa plana de color verd, plena de diferents cultius, esglaonats en tamanys i parcel.lats en quadrats ben definits. Entremig les palmeres que serveixen de letrines, de cobert pel bestiar, per construir barraques d'adob. Aquest serà el paisatge que ens acompanyarà la resta dels dies.
Contemplem algunes escenes alienes al pas del temps: tancats fets amb canyes seques de sucre amb els corresponents bous, ases, cabres i gallines; el sembrador amb la galabeia arremangada fins al genoll i amb els peus nus, trepitjant la terra acabada de llaurar, escampant les llavors; la nena passant pel caminoi entre uns sembrats tant alts com ella i portant una garba d'herba fresca pel bestiar; el bou lligat a la sínia i fent-la girar; les dones rentant la roba a la riba del canal; una colla d'homes i dones segant unes feixes d'herba i altres acostant-se muntats en ases...
En la frontera de la zona de regadiu amb el desert es troben els monestirs coptes, antigament aïllats en ple desert, ara envoltats de verdor i de cases. No obstant, malgrat el progrés els hagi envoltats, també romanen impertorbables al pas del temps. Tan sols els ventiladors, els fluorescents i algun aparell d'aire condicionat gosen alterar aquests espais mil.lenaris.