Visitem les restes de l'antic monestir blanc, dit així per la pedra calcària blanca que el configura. Es tracta d'una edificació originària del segle IV amb un nàrtex i una nau central solemníssimes. Tota aquesta part està semi enrunada i a l'aire lliure. Sols queden cobertes les tres capelles i dues fileres de cúpules que constitueixen l'actual església, que conserva bona part de la primitiva construcció. Aquest espai mil.lenari queda omplert pel cant d'un grup de noies adolescents -acompanyades d'una monja jove- que han entrat a pregar. Són veus clares, netes, vives, amarades de la religiositat antiquíssima de les melodies coptes. Són veus que fan vibrar les pedres del segle IV i que secretament els estan dient que l'esperit que animà els seus avantpassats a fer aquella edificació continua viu i actiu en els seus cants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada