dijous, 5 de març de 2009

Pedres vives (Cròniques coptes 12)

Visitem les restes de l'antic monestir blanc, dit així per la pedra calcària blanca que el configura. Es tracta d'una edificació originària del segle IV amb un nàrtex i una nau central solemníssimes. Tota aquesta part està semi enrunada i a l'aire lliure. Sols queden cobertes les tres capelles i dues fileres de cúpules que constitueixen l'actual església, que conserva bona part de la primitiva construcció.
Aquest espai mil.lenari queda omplert pel cant d'un grup de noies adolescents -acompanyades d'una monja jove- que han entrat a pregar. Són veus clares, netes, vives, amarades de la religiositat antiquíssima de les melodies coptes. Són veus que fan vibrar les pedres del segle IV i que secretament els estan dient que l'esperit que animà els seus avantpassats a fer aquella edificació continua viu i actiu en els seus cants.