diumenge, 22 de març de 2009

Condemnats o sols jutjats? (Quaresma 4)

Els qui no creuen, ja han estat condemnats”. “Déu els ha condemnat”. Així de rotund, així de definitiu s’expressa l’evangeli de Joan. Com reaccionem davant d’aquestes expressions que no donen cap concessió...? Imaginem que deu haver-hi cristians que es prenen aquestes frases al peu de la lletra, acceptant convençudíssims el que diuen i fins i tot proclamant-ho amb vehemència. A l’altre costat deu haver-hi cristians que no les accepten de cap manera, considerant-les una aberració i proclamant que tots ens salvem amb o sense la intervenció de Jesús. Altres, confosos i desorientats, callen.

Hem de reconèixer que aquestes expressions molesten la sensibilitat religiosa de molts cristians de casa nostra. Una primera dada és que no acaben de lligar amb el verset precedent: “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnes, sinó per salvar el món gràcies a ell”. En què quedem, Jesús salva o condemna? Algú podria respondre que Jesús salva els qui creuen en ell i condemna els qui no, com resa el verset següent. La cosa quedaria aclarida, però la nostra incomoditat continuaria...

Si accedim a una traducció no litúrgica d’aquests versets constatarem que la Bíblia catalana Interconfessional, l’anomenada BCI, no diu “Déu els ha condemnat” sinó “La condemnació”. No és el mateix, opinem. Si seguim consultant versions d’altres llengües constatarem que algunes, en lloc de dir condemnar, sorprenentment diuen jutjar. Com és això? Si anem a l’antiga versió llatina de la Vulgata, novament sorpresos veurem que parla de “iudicare”. Definitivament anem a l’original grec i apareix “krino” que habitualment vol dir jutjar. Després d’aquest exercici de recerca bíblica la nostra sensibilitat religiosa se sent més còmode: no és el mateix condemnar que jutjar. Per tant el nostres versets quedarien més fidelment així: “Déu envià el seu Fill al món no perquè el jutgés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran jutjats. Els qui no creuen, ja han estat jutjats perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. El judici ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum”.

Cert que els mots continuen essent incisius, però ara no són excloents, que és el que ens incomodava. No es tracta, però, de suavitzar o aigualir el text per quedar bé amb una societat com la nostra on hi ha un notable col.lectiu no creient, i entre ell, gent que estimem, i que nosaltres adaptem intencionadament el text a la nostra conveniència a fi de repescar-ne alguns o molts. Es tracta, en conclusió, de ser fidels al sentit del text original.

L’evangeli ens presenta a Jesús com una proposta definitiva de salvació, per qui cal decidir-se, qui no pot ser refusat. L’evangeli empeny, sacceja, provoca, motiva a optar clarament per Jesús. L’exemple de la serp d’aram enlairada per Moisès per guarir els picats per serps verinoses seria molt entenedor. El llibre dels Nombres explica que aquells que miraven la serp d’aram salvaven la vida. Es tracta, segons l’evangeli de Joan, de fer el mateix: mirar a Jesús per salvar la vida. L’evangeli ens posa entre l’espasa la paret. No vol que anem fent la viu viu.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que no cal complicar-se la vida. Tots som salvats, creiem o no creiem; per Jesús o sense Jesús. Això és el que opinava una persona molt estimada per tu i per mi. No cal perdre el temps amb exegesis. És possible pensar que un sintoiste, que no ha sentit parlar mai de Jesús, es pot condemnar?.

Anònim ha dit...

M'agradaria situar-me entre els confosos i desorientats, però sense callar i buscant.
Está clar que crec que tots som salvats per Jesús el coneguin o no ("cristians anònims" Karl Ranher).
Però també està clar que val la pena perdre el temps amb exegesis.
Els textos evangelics estan escrits fa 2.000 anys en un temps i una cultura molt diferents del nostre. Com sinò es pot adaptar el llenguatge dels evangelis a la cultura i sensibilitat actual?.

Anònim ha dit...

Estic d'acord, estimat Oriol, amb tots els teus punts de vista, encara que crec que hi ha una "inflació" d'exegesi.
Per cert, què significa realment condemnar-se?, "anar al infern"?. No ho tinc gens clar. Hauré de buscar un exegeta.
Molt cordialment.