L’autor de la carta als Hebreus afirmava: “Cerqueu la santedat, perquè sense ella ningú no veurà al Senyor” (He 12,14). La santedat esdevé, segons l’escrit, una fita i alhora, un requisit imprescindible per accedir a Déu.
Però l’original grec no ens parla de santedat, sinó de santificació, que no és ben bé el mateix. La santedat és l’objectiu i la santificació és el mitjà per assolir-lo. Dit altrament, la santedat és el fruit o la conseqüència de la santificació.
La santificació segons Hebreus és, sobretot i fonamentalment, un do, una gràcia obtinguda per Jesús en virtut de la seva mort i la seva gloriosa ascensió al cel. Sense la santificació de Jesús la santedat és queda en una entelèquia.
Segons Hebreus Jesús ens santifica, i aquesta santificació cal valorar-la, cal agraïr-la, cal cuidar-la, cal assaborir-la, cal compartir-la amb la comunitat.
Però l’original grec no ens parla de santedat, sinó de santificació, que no és ben bé el mateix. La santedat és l’objectiu i la santificació és el mitjà per assolir-lo. Dit altrament, la santedat és el fruit o la conseqüència de la santificació.
La santificació segons Hebreus és, sobretot i fonamentalment, un do, una gràcia obtinguda per Jesús en virtut de la seva mort i la seva gloriosa ascensió al cel. Sense la santificació de Jesús la santedat és queda en una entelèquia.
Segons Hebreus Jesús ens santifica, i aquesta santificació cal valorar-la, cal agraïr-la, cal cuidar-la, cal assaborir-la, cal compartir-la amb la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada