dissabte, 7 de febrer de 2009

Conflictes i autoritarisme (Dissabte 4)

El papa Climent, el tercer successor de Pere, escriví una carta als Corintis entre els anys 95-98 de la nostra era. En ella adverteix i amenaça a uns membres desobedients i conflictius de la comunitat i els exigeix submissió. Utilitza implícitament i explícitament la carta als Hebreus per a argumentar la duresa del seu posicionament.

Hebreus traspua al llarg de tot l’escrit aquesta preocupació. Avui hem escoltat: “Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils” (He 13,17). Aquests versets finals de la carta posen una mica d’oli a la problemàtica: “ells vetllen sempre per vosaltres i n'hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós” (He 13,17).

Hebreus reflecteix -a més del conflicte exterior de maltractaments i empresonaments- un conflicte intracomunitàri: alguns membres de la comunitat qüestionen o neguen de forma pública i provocativa la confessió de fe, no assisteixen a les reunions i desobeeixen els dirigents.

No seria fàcil per a l’Església primitiva trobar el to i el discurs adequat quan sorgirien conflictes interns, especialment dogmàtics. Podem comprendre que l’autoritarisme fos la resposta més fàcil en aquells temps d’aprenentatge, però ens costa més comprendre i acceptar que aquest autoritarisme encara perduri com la fórmula per a resoldre les qüestions eclesials.