divendres, 27 de febrer de 2009

Aspirant a monjo (Cròniques coptes 7)

Intuïm que vol ser monjo. Quan arribem a les "Tesbeha", a les 4 del mati, ell ja hi és, discretament separat els monjos però intencionadament a prop. No s'arrepenja a les parets ni s'asseu una estona al terra com fem la majoria. Segueix amb el seu llibre tots els cants i himnes.
El seu posat és delicadament atent, sense rigidesa, amb aquella religiositat copta natural. Però ell irradia una serietat afegida. A mitja pregària un monjo se l'endú a un costat de l'església i s'asseuen a terra per parlar mentre continuen els cants.
Deu tenir uns vint i cinc anys. Porta el cabell molt ben tallat i pentinat. Vesteix net i polit. A la missa també el trobem amb el mateix posat seriós i concentrat, sense cap intenció de voler aparentar. Les altres vegades que el trobem en la casa d'acollida està llegint la Bíblia. Tot ell fa bona pinta de futur monjo. "Im shal' Al.la...!" (Si Déu vol...!)