L'Església copta en general i més especificament els seus monjos -com a col.lectiu més format- proclamen amb to reivindicatiu que els cristians coptes són els continuadors de la cultura faraònica. Els arguments són contundents: la llengua copta és una adaptacio, al segle II abans de Crist, de l'escriptura jeroglifica; la música copta té instruments (címbals) i conserva melodies d'aquells temps; l'arquitectura copta manté la cúpula i la volta de les antigues construccions; les esglésies dels monestirs tenen una estructura similar als antics temples faraonics. També la nova iconografia copta adapta, intencionadament, motius faraonics en les seves reproduccions. Es tracta d'una reivindicació intencionadíssima en un pais de majoria islàmica i on l'Església copta, malgrat ser minoritaria, proclama agosaradament la seva identitat i la seva significativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada