diumenge, 8 de febrer de 2009

"Tothom us està buscant" (Diumenge 5)

Gràcies a les excavacions arqueològiques fetes a Cafarnaüm durant el segle XX podem reconstruir fàcilment l’escena de l’evangeli d’avui. Part de la Cafarnaüm del temps de Jesús ha estat desenterrada, la sinagoga i la casa de Pere s’han pogut localitzar amb precisió, i els aproximadament 50 metres que les separen poden ser recorreguts pels pelegrins que ho visiten.

L’arqueologia bíblica fa el servei preuadíssim d’ajudar-nos a contextuar el relat bíblic en el seu medi vital. És religiosament emocionant trepitjar la Cafarnaüm del segle I i refer -metre més, metre menys- el mateix itinerari que faria habitualment Jesús i els seus deixebles per anar d’un lloc a l’altre; entendre com la gent s’aplegava davant la porta de la casa; constatar que al voltant hi hauria espais solitaris de recolliment.

L’evangeli que hem escoltat ens ha recreat tres escenes diferents que s’esdevenen al migdia, al capvespre i de bon matí. La primera és en el petit cercle de deixebles: a la casa de Pere Jesús hi guareix la sogra. La segona escena és multitudinària: a la porta de la casa Jesús guareix malalts i endimoniats. La tercera és íntima: Jesús marxa a pregar en soledat. Són tres escenes que defineixen l’itinerari vital del Senyor Jesús, són tres moment que configuren el seu estil de vida, humanament i religiosament equilibradíssim.

Si Jesús s’hagués limitat a aplegar uns quants deixebles i a instruir-los en la intimitat, hagués estat un bon rabí, un gran rabí, però amb poques repercussions. Si Jesús s’hagués limitat a guarir malalts i endimoniats hagués estat un sant miracler, un exhorcista únic, però el seu nom hagués desaparegut amb les guaricions. Si Jesús s’hagués limitat a pregar en la intimitat, hagués estat un místic inigualable, però poc conegut.

La instrucció, la guarició i la pregària; el petit cercle, la multitud i la intimitat, constitueixen la dimensió humana de Jesús. L’Església, aprofundint en cada una d’aquestes facetes, configura equilibradament el que diem el “cos místic de Crist”. La formació catequètica i teològica, l’assistència social i la pregària són els eixos fonamentals de la vida eclesial, els eixos fonamentals de tot cristià que cadascú concreta segons el seu tarannà. Tots tres són imprescindibles, tots tres igualment importants, tots tres destinats a continuar fent realitat els mots de Pere: “Tohom us està buscant”.

3 comentaris:

frvalentiserra ha dit...

salutacions de pau i bé!
fr. v.s.

frvalentiserra ha dit...

l'aqueologia ajuda molt al coneixement de la realitat històrica de l'encarnació del qui és la Paraula...
Fas molt bé en el teu sermó d'ahir de referir-te a l'arqueologia bíblica, puix que por ajudar adientment a fer l'experiència de "la composición viendo el lugar, como si presente me hallase", tal com suggereixen els Exercicis Espirituals.
Afectuoses salutacions de Pau i Bé!
Benedicat tibi Dominus...

fr.v.s.

Anònim ha dit...

pau i bé!