“Recordeu-vos dels presos; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats” (He 13,3) diu l’autor d’Hebreus als seus destinataris. Aquesta exhortació, pel context, no al.ludeix als presos i als maltractats "in genere", sinó més aviat als que formen part de la comunitat. Aquesta referència fa deduir als estudiosos que els destinataris sofririen algun tipus de persecució.
Els patiments comunitaris semblen corroborats per l’encoratjament que es fa poc després: “Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe” (He 13,7).
Aquesta “fi exemplar” ens fa pensar en el martiri, i l’encoratjament a imitar la fe dels dirigents desapareguts ens permet dir que els empresonaments i els maltractes podrien acabar també en martiri.
L’argument per mantenir-se perseverants és senzillament definitiu: “Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre” (He 13,8). Per això la comunitat ha de ser fidel en la fe ahir, avui i sempre.
Els patiments comunitaris semblen corroborats per l’encoratjament que es fa poc després: “Feu memòria dels vostres dirigents, que us van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe” (He 13,7).
Aquesta “fi exemplar” ens fa pensar en el martiri, i l’encoratjament a imitar la fe dels dirigents desapareguts ens permet dir que els empresonaments i els maltractes podrien acabar també en martiri.
L’argument per mantenir-se perseverants és senzillament definitiu: “Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre” (He 13,8). Per això la comunitat ha de ser fidel en la fe ahir, avui i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada