dijous, 26 de febrer de 2009

Dimecres de cendra (Cròniques coptes 4)

Dimarts a la nit. Arribem amb l'abouna Asheia al seu monestir de El Baramous, al desert de Wadi El Natroun. L'endemà sera Dimecres de cendra segons el calendari llatí. Nosaltres ja portem dos dies exercitant-nos en la quaresma copta, però l'avinentesa de sojornar al monestir ens ajudarà a significar adequadament la Quaresma llatina.

A les 3'55 el campanar ens anuncia les "Tesbeha", la pregària matinal que s'iniciara en cinc minuts. És negra nit, els estels titil.len, el silenci és absolut, els petits fanals de llum tènue grogenca encara fan més encisadores les velles parets de color sorra dels edificis del monestir. La fresca del desert també es fa notar.

Ens descalcem per entrar, com és habitual en les esglésies dels monestirs. A l'interior els monjos es van saludant fregant-se, mútuament i suaument, les dues mans. Comencen a cantar, en llengua copta -sense música- himnes i salms amb un ritme estudiadament accelerat que, sense caure en la pressa, manté una agilitat viva i dinàmica durant quasi les dues hores que, majoritàriament dempeus, dura la pregària. Una lectura -suposem que bíblica- clou les Tesbeha que enllacen amb la preparació de la missa. Ara l'encens omple la nau que, amb uns cants més suaus, creen una atmosfera de veritable contemplació. Hem aprofitat per llegir de la "Missa dia a dia" les lectures del Dimecres de cendra i el cerimonial de la cendra.

La missa -que habitualment enllaca amb les Tesbeha- durant la Quaresma s'ajorna a les 12 del migdia. Sortim, doncs, a quarts de set de l'església. És de dia, però podem veure, a l'horitzó, com el disc solar fa la seva brillant aparició. Com estem pelats de fred ens tornem a ficar al llit i aprofitem per fer una dormideta.

L'abouna Aheia ens ve a buscar i, plegats, esperem l'hora de la missa que comenca a les 12 i acaba a 3/4 de 2. També estem dempeus. Com no hem pogut participar de la comunió, al final, podem menjar un tros de pa beneït que el sacerdot reparteix als assistents acabada la celebració.

L'Església copta manté el dejuni eucaristic, per tant, fins després de la missa no es menja ni beu res. En temps de Quaresma l'hora de menjar queda ajornada fins a les dues de la tarda. Hem esperat fins aleshores per poder fer un mos: pasta, carbassó amb suc, olives, pa i melmelada.

La resta del dia l'hem passada llegint la història dels monestirs coptes i escrivint cròniques.

Dimecres de cendra catòlico-copte o còptico-catòlic.