divendres, 6 de febrer de 2009

Valors? (Ecos catequètics 1)

Tot sovint he sentit a dir a persones, per exemple pares d’infants que han de fer la primera Comunió: “Nosaltres ja no parlem de Déu, ni de la pregària; ho hem traduït en forma de valors”. Ho diuen creient sincerament que, amb aquesta traducció, han conservat l’essència de la fe cristiana. L’evangeli es reduiria a uns quants enunciats ètics, normalment molt generals, i a vegades ben insípids.
És una cosa que està en l’ambient. Jo mateix m’adono que el meu discurs en catequesi sovint va per aquest camí. Traduïm a valors els relats de l’evangeli (amb l’Antic Testament sovint es fa més difícil) i pensem que amb això ja n’hem donat l’essència, com un “destil·lat”.
Però realment catequesi pot ser això? Els valors són abstraccions, es dirigeixen a la nostra raó. Però realment som encara tan ingenus de creure que la nostra raó dirigeix sense més la nostra vida? Em sembla més realista sant Pau, quan diu: Veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner (Rm 7, 23). Els valors són abstraccions que s’entenen de seguida, que de tant repetir-les ens fan sentir bons, però ¿realment ens canvien?
Certament, l'evangeli no és un tractadet de valors. És l'anunci de la desconcertant irrupció de Déu en el si de la història humana i de la pròpia història personal. Per això, la catequesi hauria de proposar un altre camí, partint de la fe que Déu és present en la seva Paraula. És la fe que expressa la carta als hebreus: La Paraula de Déu és viva i actua. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor (He 4, 12).
Catequesi ve d’eco, ressò. L’autèntica catequesi, un exercici més per adults que per a infants, hauria de ser parenta molt pròxima de la lectio divina. La Paraula de Déu, amb les seves històries i les seves imatges, sovint extravagants, ressona en nosaltres, per mitjà de la lectura, de la meditació i (aquest darrer pas és imprescindible) de la pregària, i davalla a unes profunditats del nostre ésser on no pot davallar cap abstracció intel·lectual, cap discurs sobre valors. L'autèntic repte de la catequesi és acompanyar-nos fins a connectar amb aquell ressò de Déu que constitueix el nucli més sagrat de la nostra persona.

1 comentari:

jordicaputxí ha dit...

Em plau no només l'escrit -molt encertat-, sinó sobretot el subtítol: "Ecos catequètics-1", perquè vol dir que vindrà un nº2, i un nº3...
L'esperem...