És hivern i el sol se’n va a jóc aviat, sobretot aquests dies més curts de l’any. És fosc i sortim de la rectoria a contemplar el cel
estrellat que llueix esplèndidament. Demà celebrarem la missa del gall i volem
inspirar-nos per l’homilia. No hem encès cap llum exterior i caminem
relaxadament a les fosques, guaitant el cel, en direcció a les baranes de fusta
del recinte. Però ai las! quan som a tocar escoltem molt a prop un gruny de senglar,
concís i eloqüent, emès amb una consistència amenaçadora.
L’ensurt provoca que instants després ens trobem a la porta de la rectoria, admirats de la velocitat que encara som capaços d’assolir en cas de necessitat. Mirem enrere per si ens han perseguit, però no veiem res.
Amb l’amor propi dolgut per la fugida que hem protagonitzat, decidim acostar-nos de nou per veure el senglar. Encenem els fanals del recinte i rodegem l’indret on hem escoltat el gruny. L’estratègia no surt bé perquè, travessant els arbres de l’esplanada, escoltem un nou gruny amb la mateixa tonalitat intimidadora. Aquesta vegada la corredissa és de precaució, no d’espant com abans, però tanmateix és una corredissa.
Renunciem a veure el senglar i a contemplar els estels. Les circumstàncies no possibiliten cap de les dues coses. Prepararem l’homilia dins la casa. Tanquem els fanals i la porta.
L’endemà, observem que tot el marge de la rectoria amb el camí ha estat remogut pel senglar.
L’ensurt provoca que instants després ens trobem a la porta de la rectoria, admirats de la velocitat que encara som capaços d’assolir en cas de necessitat. Mirem enrere per si ens han perseguit, però no veiem res.
Amb l’amor propi dolgut per la fugida que hem protagonitzat, decidim acostar-nos de nou per veure el senglar. Encenem els fanals del recinte i rodegem l’indret on hem escoltat el gruny. L’estratègia no surt bé perquè, travessant els arbres de l’esplanada, escoltem un nou gruny amb la mateixa tonalitat intimidadora. Aquesta vegada la corredissa és de precaució, no d’espant com abans, però tanmateix és una corredissa.
Renunciem a veure el senglar i a contemplar els estels. Les circumstàncies no possibiliten cap de les dues coses. Prepararem l’homilia dins la casa. Tanquem els fanals i la porta.
L’endemà, observem que tot el marge de la rectoria amb el camí ha estat remogut pel senglar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada