“Era un testimoni. Vingué a donar testimoni”, deia
l’evangeli respecte a Joan Baptista, que apareix interrogat, reptat i
qüestionat per les autoritats religioses del moment: levites i sacerdots, i
també fariseus. Destaquem que malgrat la pressió a què l’entorn el sotmet, ell
es manté ferm en el seu testimoniatge, fruit d’una personalitat sòlida i d’unes
arrelades conviccions de fe. En definitiva, el testimoniatge del Baptista és digne
d’admiració.
El profeta Isaïes també ens admira pels mateixos motius: la seva convicció al manifestar que l’Esperit de Déu reposa damunt seu, la proximitat i encoratjament als desvalguts, als cors adolorits, als captius, als presos, i a més proclamant un any de gràcia del Senyor. Quina capacitat de projectar el seu testimoni als més desfavorits! Quina força interior i quina perseverança es necessita per fer això!
Joan Baptista i el profeta Isaïes impressionen per la contundència del seu testimoniatge. Si afegim Maria, primer concebuda sense pecat, i segon acollidora d’un embaràs extraordinari, quedem pràcticament silenciats. Són tres testimonis creients que posen en evidència el nostre petit testimoniatge, tan condicionat per la pressió social i les pròpies febleses, indecisions, frustracions, complexes... No posseïm el caràcter, ni la personalitat, ni la convicció, ni la profunditat dels esmentats personatges bíblics. Però aquesta és la nostra realitat, aquest el nostre entorn, limitat i precari. Això no ha de ser una excusa per a creuar-nos de braços. És aquí on hem de ser testimonis.
Sant Pau, com a bon pastor, escriu als cristians de Tessalònica donant-los consells per ser testimonis en el seu entorn, també limitat i precari: “Viviu sempre contents, no us canseu de pregar, doneu gràcies a Déu en tota ocasió, no sufoqueu l’Esperit, guardeu-vos de tota ombra de mal”. Amb aquests detalls, clars i exempts de matisos, Pau exhorta els tessalonicencs del seu temps i també a nosaltres al testimoniatge. Ho arrodoneix dient: “Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist”.
La nostra fe necessita de personatges com Maria, Isaïes i Joan Baptista, homes i dones sants beneïts per Déu, referents indefugibles i models a imitar. Però també calen homes i dones com nosaltres, limitats i precaris, cristians d’espardenya, una majoria discreta, silenciosa, aparentment irrellevant però tanmateix decisiva per mostrar que la fe es viu, amb penes i alegries, en la quotidianitat.
El profeta Isaïes també ens admira pels mateixos motius: la seva convicció al manifestar que l’Esperit de Déu reposa damunt seu, la proximitat i encoratjament als desvalguts, als cors adolorits, als captius, als presos, i a més proclamant un any de gràcia del Senyor. Quina capacitat de projectar el seu testimoni als més desfavorits! Quina força interior i quina perseverança es necessita per fer això!
Joan Baptista i el profeta Isaïes impressionen per la contundència del seu testimoniatge. Si afegim Maria, primer concebuda sense pecat, i segon acollidora d’un embaràs extraordinari, quedem pràcticament silenciats. Són tres testimonis creients que posen en evidència el nostre petit testimoniatge, tan condicionat per la pressió social i les pròpies febleses, indecisions, frustracions, complexes... No posseïm el caràcter, ni la personalitat, ni la convicció, ni la profunditat dels esmentats personatges bíblics. Però aquesta és la nostra realitat, aquest el nostre entorn, limitat i precari. Això no ha de ser una excusa per a creuar-nos de braços. És aquí on hem de ser testimonis.
Sant Pau, com a bon pastor, escriu als cristians de Tessalònica donant-los consells per ser testimonis en el seu entorn, també limitat i precari: “Viviu sempre contents, no us canseu de pregar, doneu gràcies a Déu en tota ocasió, no sufoqueu l’Esperit, guardeu-vos de tota ombra de mal”. Amb aquests detalls, clars i exempts de matisos, Pau exhorta els tessalonicencs del seu temps i també a nosaltres al testimoniatge. Ho arrodoneix dient: “Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist”.
La nostra fe necessita de personatges com Maria, Isaïes i Joan Baptista, homes i dones sants beneïts per Déu, referents indefugibles i models a imitar. Però també calen homes i dones com nosaltres, limitats i precaris, cristians d’espardenya, una majoria discreta, silenciosa, aparentment irrellevant però tanmateix decisiva per mostrar que la fe es viu, amb penes i alegries, en la quotidianitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada