Diumenge a la nit sortíem de Barcelona en direcció Sant
Martí de Montnegre. Deixant les giragonses de l’àrea metropolitana i encarant
la carretera en direcció nord, vam descobrir davant els nostres ulls un estel
molt baix i lluminós que senyalava, sorprenentment, el nostre destí. L’estrella esdevingué un far en la nostra ruta i diversos moments, atesa la seva proximitat a la terra, ens feu sospitar que no es tractés d’un globus lluminós o un aparell similar. Arribant a Granollers l’estel desaparegué, talment com succeí als tres mags d’Orient a prop de Jerusalem. Però sortint de la ciutat, tornà a fer-se visible assenyalant tossudament el Montnegre.
Arribats a la rectoria vam contemplar un cel estrellat esplèndid, on el nostre estel, més lluminós que els altres, s’havia desplaçat vers el mar. Però una nova estrella apareixia als nostres ulls: il·luminava el campanar de l’església en el rètol anunciador de la missa del gall. Ens posàvem al llit agombolats pels estels.
La resposta astronòmica al nostre estel podria ser el planeta Venus, més visible i proper a la terra en aquesta època de l’any, i el rètol estrellat de la missa del gall ha estat una curiosa coincidència. Però avui no és una nit de coincidències, ni de lliçons d’astronomia, sinó una nit espectacular on tot sembla que estigui calculat.
Aquesta nit no és moment d’explicacions lògiques sinó de callar i estar atents, perquè la nitidesa de l’atmosfera i la proximitat dels estels és el moment oportú de visites angelicals: és quan uns pastors que dormen al ras es desvetllen del son il·luminats per un resplendor. Aquesta nit és el moment d’escoltar missatges que portin a tot el poble una gran alegria. Aquesta nit és el moment que el Messies celestial esdevé plenament terrenal. Aquesta nit els àngels que són a la terra i els que són al cel canten alhora dient: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”.
La raó de tot plegat és perquè “el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum; una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. Això és el que celebrem per Nadal, que Déu segueix il·luminant els horitzons dels humans, que Déu segueix il·luminant els cors i els esperits dels humans, que Déu segueix il·luminant les foscors i les misèries humanes.
Perquè l’estel que assenyalava el Montnegre era un signe del nostre desig d’arribar-hi per gaudir de silenci i contemplació. Perquè l’estel del rètol que il·lumina el campanar de l’església representa el desig que Déu il·lumini la vida dels qui s’hi apleguen per celebrar la seva fe.
Perquè on hi ha fe, hi ha capacitat de veure llum divina en totes les coses, fins i tot en les més insignificant i miserables. On hi ha fe hi ha capacitat d’escoltar veus angelicals enmig de les veus humanes més trencades. On hi ha fe hi ha capacitat de col·laborar amb els plans divins encara que sigui en una menjadora.
On hi ha fe
hi ha capacitat de creure
el misteri de Nadal:
el misteri de Nadal:
el nadó en bolquers i embolcallat per Maria,
que tot ell irradia
llum divinal.
llum divinal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada