EL QUE JO VULL I EL QUE DÉU VOL

Diumenge IV d’Advent, 

21 de desembre de 2014

2 Sa 7, 1-5.8b-12.14a.16/Sl 88/

Rm 16, 25-27/Lc 1, 26-38

Diuen que un dels problemes que té la nostra societat occidental, enmig de tanta informació, de tantes sol·licituds o reclams que volen cridar la nostra atenció i que ens vénen de tants llocs: cartells publicitaris, ràdio, televisió, xarxes socials i que ara tenim contínuament al nostre abast per mitjà de les darreres generacions de mòbils i tablets... és que no sabem escoltar. Hi ha al nostre voltant tantes veus que ens criden, que la nostra oïda s’ha tornat selectiva i només escoltem allò que ens interessa. Però això que pot ser una mena de supervivència de la nostra espècie per a no deixar-nos envair, ha passat a les nostres relacions personals també i, sovint, notem que desconnectem automàticament d’allò que no capti veritablement la nostra atenció: des d’una conversa amical al mateix sermó que esteu escoltant avui.

El darrer Diumenge d’Advent, amb les lectures d’avui, se’ns presenta, però, com una eina per descobrir que aquest problema d’oïda no és només un problema de la societat occidental del s. XXI, sinó que ve d’antic. Però que el problema no és només que fem oïdes sordes al proïsme i a les seves necessitats, sinó a més a més a un Déu que ve a nosaltres també per mitjà de la paraula. Les lectures d’avui poden ser també una eina que vol captar la nostra atenció per fer-nos adonar que hi ha com una freqüència d’ona que estem perdent, que no sintonitzem, perquè n’hi ha d’altres de més potents que la distorsionen.

David necessitarà que el profeta Natan faci d’aparell receptor d’aquesta nova freqüència d’ona de Déu quan, tot i la bona voluntat i motivació dels seus desigs (adonar-se que ell, home a la fi, viu en un palau ben moblat i el Déu a qui vol servir es troba habitant en una tenda de campanya) ha d’escoltar, ras i curt, que una cosa és el que jo vull i l’altra el que Déu vol. La història és bonica, l’hem escoltada a la primera lectura, perquè David es troba que el seu bon desig té una acollida que no esperava: Tu m’has de fer un casal per residir-hi?... Ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Déu té els seus plans i aquests solen ser millors que els nostres i sorprenents, si sabem donar-los escolta.

Aquella que l’Evangeli ens proposa en aquest Diumenge d’Advent com a model d’escolta és Maria: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. Maria és qui rep l’anunci de l’àngel amb sorpresa, però no amb desconfiança; amb torbació davant l’estranyesa del fet i la salutació, però disposada a escoltar amb la humilitat de qui sap que Déu no és l’enemic que vol complicar-nos la vida (tot i que la vida de Maria no fou de ben segur una vida fàcil), sinó l’amic que vol donar-nos-ho tot, perquè Ell es dóna també del tot.

En aquesta Eucaristia que avui celebrem demanem al Senyor, al qui ja és el Déu-amb-nosaltres, de tenir un cor disposat a la sorpresa, una oïda receptiva a la Bona Notícia perquè puguem aprendre que allò que ens salva és saber escoltar i acollir la Seva Paraula i posar-la en pràctica cada dia.