Realitat, ficció o alliçonament? (Dimarts 33)

El suplici del jueu Eleazar és un relat que recrea, intencionadament i amb tota mena de detalls, les reflexions, converses i turments del venerable mestre de la Llei. La intenció és edificar al lector o al oient, estimulant-lo a la resistència davant les adversitats del moment. Es tracta de subratllar la malícia dels torturadors, però sobretot, destacar la integritat, el coratge i l’exemple del torturat. El final de la lectura és prou eloqüent: “Així donà la seva vida. La seva mort deixà el record d’un home virtuós i l’exemple d’una noble generositat, no sols per als joves, sinó per a tot el poble”.

El relat d’Eleazar, i el de la mare amb els set fills torturats i executats, van inspirar els autors cristians a l’hora de redactar els seus relats de martiri. Més que voler fer una crònica històrica, a tall de reportatge dels fets, es tractava de desplegar, a través del martiritzat, una catequesi sobre la importància de la professió de fe, el valor del sofriment i la confiança en la vida eterna.

La nostra sensibilitat, benestant i educada, se sent incòmoda davant aquests relats de sang i fetge. No obstant, fa poques dècades, aquests relats prenien vida a casa nostra en la persecució religiosa del 36. El problema és que no sabem trobar el gènere literari adequat per convertir aquests màrtirs tan propers en un exemple i un encoratjament a professar la fe en les nostres circunstàncies.