El profeta Ezequiel el podríem qualificar de surrealista, amb una imaginació desbordant que arriba a la genialitat. És el cas de la imatge inspiradíssima de la deu d’aigua que surt del llindar del santuari i que, a través del torrent de Cedró, arriba fins al Mar Mort sanejant les seves aigües i omplint d’ufana tots els racons per on llisca l’aigua. És tracta d’una imatge inaudita, per no dir impossible, que el profeta visualitza i ens recrea, barrejant amb brillantor la seva creativitat i la seva estimació pel culte al temple de Jerusalem.Ezequiel fa una lectura al·legòrica del jardí de l’Eden i dels seus rius i l’adapta al temple de Jerusalem, en aquell temps destruït. Però malgrat la seva ruïna, d’allí sortirà la deu de vida que renovarà i transformarà tot l’entorn per dur, hostil i difícil que pugui ser. Son unes imatges entusiasmades i entusiasmadores per un poble d’Israel derrotat, ocupat pel babilonis, i exiliat.
Aquesta imatge refrescant i estimulant potser és més agradable durant les calors de l’estiu que durant els primers freds i ventades de tardor, però tanmateix és una imatge que la litúrgia de la dedicació de la basílica del Laterà es fa seva: ajuda a expressar el desig irradiador de comunió que brolla de la primera catedral de la diòcesi de Roma amb tots els cristians de ritus llatí, i també, amb tots els cristians dels altres ritus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada