divendres, 13 de novembre de 2009

SERMONETS D'UN QUE NO HI TOCA

SERMÓ LLUC 17, 26-37
“Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà”
(Lc 17, 33)


Ja sabeu que el 2012 serà la fi del món? El proper dia 20 de novembre (i ara faig una publicitat que ningú no em pagarà!) s’estrena la pel·lícula 2012, dirigida per Roland Emmerich, que té com a base la predicció de la fi del món segons un antic calendari Maia.

Vés per on avui, en sentir l’Evangeli, veiem que aquesta pregunta per la fi del món, pel futur o, en cristià, pels dies del Fill de l’home (la seva Segona Vinguda) no és nova. A Jesús també li demanen com i quan serà i ens sorprèn encara ara la seva resposta: no se sap! A la pregunta pel quan i pel com, Jesús sols respon amb imatges de la quotidianitat i amb paraules de saviesa.

Amb imatges de la quotidianitat, perquè, sigui quan sigui el dia, serà per sorpresa: seguirem menjant i bevent, comprant i venent, plantant i construint, plorant i rient... Amb paraules de saviesa, perquè aquesta quotidianitat demana concrecions, opcions, actituds pràctiques que efectivament ens aboquen al resultat de perdre o guanyar la nostra vida. Penso que això és el que ens vol dir Jesús amb aquest qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Tenim present que aquestes paraules Jesús les diu camí de Jerusalem, sabent quin final l’espera?

Aquestes paraules de Jesús m’han recordat també unes altres, les paraules de St. Francesc d’Assís a St. Antoni de Pàdua: Em plau que expliquis als frares la sagrada teologia, mentre que, en l’estudi d’aquesta, no extingeixis l’esperit d’oració i de devoció, tal com es conté en la Regla. Em sembla un bon consell, ple de saviesa, com el de Jesús. Perquè els humans som aquells que saben que saben... i que es creuen que saben!!! Aquells que tenim una gran capacitat de dispersió, de quedar-nos penjats en els núvols de les mil i una elucubracions, sense aterrar en allò que és la realitat, el dia a dia del món que ens envolta, del veí que tenim al costat.

Que l’Eucaristia d’aquesta nit sigui per a nosaltres un exercici de concreció. Ara i aquí Jesús és enmig nostre. Ara i aquí Ell se’ns mostra amb tot el seu misteri: el de la seva vida, el de la seva passió, el de la seva mort, el de la seva resurrecció, el de la seva ascensió, el de l’esperança de la seva vinguda. I contemplant aquest misteri, entrant en comunió amb Ell, ens demana de viure com Ell va viure. Que no ens manquin mai les seves forces!!!!