Segons el primer llibre dels Macabeus, el zel religiós de Mataties és el detonant de la revolta macabea. Tres cops, en tres versets seguits, apareix el verb “tenir zel”. El relat justifica la violència de Mataties i l’associa amb el sacerdot Pinhàs: “Sentia el zel per la Llei com l’havia sentit Pinhàs”.
El sacerdot Pinhàs és un referent veterotestamentari del zel religiós. El llibre dels Nombres explica que Pinhàs atravessà amb una llançada a Zamrí i la dona moabita amb qui estava ajagut. Amb aquesta acció aplacà una epidèmia i el sacerdot rebé, com a recompensa divina, una aliança de pau i un sacerdoci perpetu. Així d’impactant!
El zel religiós tendeix a agafar-se de la mà amb la violència i l’agressivitat. Ho trobem en l’Antic Testament (no hem citat a Elies, el profeta ple de zel per Déu, degollant a quatre-cents cinquanta profetes de Baal i quatre-cents-profetes d’Astarté). Ho trobem també, més moderat, en el Nou Testament, quan Jesús expulsa aïradament els mercaders del temple i explica que és a causa del seu zel.
Avui dia el zel religiós té diferents rostres: del més violent del terrorisme i el suicidi, al més subtil del rigorisme i l’autoritarisme, passant per l’entremig de condemnar i excloure.
El sacerdot Pinhàs és un referent veterotestamentari del zel religiós. El llibre dels Nombres explica que Pinhàs atravessà amb una llançada a Zamrí i la dona moabita amb qui estava ajagut. Amb aquesta acció aplacà una epidèmia i el sacerdot rebé, com a recompensa divina, una aliança de pau i un sacerdoci perpetu. Així d’impactant!
El zel religiós tendeix a agafar-se de la mà amb la violència i l’agressivitat. Ho trobem en l’Antic Testament (no hem citat a Elies, el profeta ple de zel per Déu, degollant a quatre-cents cinquanta profetes de Baal i quatre-cents-profetes d’Astarté). Ho trobem també, més moderat, en el Nou Testament, quan Jesús expulsa aïradament els mercaders del temple i explica que és a causa del seu zel.
Avui dia el zel religiós té diferents rostres: del més violent del terrorisme i el suicidi, al més subtil del rigorisme i l’autoritarisme, passant per l’entremig de condemnar i excloure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada