diumenge, 29 de novembre de 2009

Expectació (Advent 1)

Expectació” és un terme que descriu adequadament el temps litúrgic que avui iniciem, però cal precisar bé el seu contingut. L’expectació de l’Advent no s’assembla a l’expectació del Barça-Madrid, ni tampoc a l’expectació de les consultes municipals per a la independència del tretze de desembre, ni a l’expectació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ni a l’expectació que la crisi econòmica se superi a finals de l’any 2010.

Aquestes expectacions tenen diferents dosis d’emoció, d’anhels, d’esperança, o de treball, però totes coincidèixen en un denominador comú: la seva incertesa. No sabem, malgrat les previsions, estudis i enqüestes, quin serà el resultat definitiu de cap d’elles.

Ben mirat, l’expectació és una constant que amara la nostra vida a molts nivells i que, malgrat la incertesa que porta implícita, sovint ens dinamitza la vida. Per dir-ho de forma imatjada, l’expectació ve a ser com la pastanaga que es lliga amb una canya davant de l’ase per estimular-lo a anar endavant.

L’expectació de l’Advent o l’expectació religiosa és quelcom diferent. No es tracta de posar pastanagues espirituals al davant, ni de fer càlculs, ni d’esperar –excitats- esdeveniments sobrenaturals. És tracta simplement de creure, de tenir fe. I això ens permet entrar en un àmbit diferent, en una cronologia diferent, en un calendari diferent que avui iniciem. En aquesta expectació no hi ha dates, ni plaços, ni terminis, sinó que tot resta obert i sense límits. Per tant, cal una actitud oberta i atenta, un mirada en perspectiva i vers l’infinit, i un caminar serè i esperançat, sense presses ni delers.

La fe ens aporta unes certeses interiors que ens fonamenten i asserenen, sense la necessitat d’extres que animin, entretinguin o estimulin la nostra existència. La fe té un dinamisme interior connatural, que és l’expectació reposada a descobrir la presència de Déu en la nostra vida, que és l’expectació confiada que Déu, Senyor de la història, ho portarà tot a bon port.

Aquesta és, en definitiva, la proposta de l’Advent: de centrar la nostra vida en expectatives de fe, concretades en la persona del Crist Ressuscitat. Les altres expectatives complementaran i afectaran també la nostra vida, però la seva incertesa no ens desestabilitzarà ni ens farà perdre els papers, ni el temps, ni la salut, ni els valors, ni la moralitat, ni la fe.

Aquesta és, també, l’exhortació de l’evangeli: “Estigueu atents sobre vosaltres”. “Estigueu alerta pregant en tota ocasió”.

1 comentari:

URI ha dit...

Per un moment m'he vist darrera la pastanaga... Sort que Déu tot ho porta a bon port!