Salvació universal (Advent 2)

“Tothom veurà la salvació de Déu”. Així acabava l’evangeli, arrodonint una metàfora geològica on fondalades, muntanyes, turons, serralades i terrenys escabrosos s’anivellaran per gaudir del gran esdeveniment: contemplar la salvació divina. Aquestes són les paraules i els desigs del profeta Isaïes en temps de l’exili a Babilònia, quan Israel esperava una intervenció divina enmig del descoratjament i desconcert col·lectiu. L’evangelista Lluc es fa seva aquesta imatge del profeta per expressar l’activitat messiànica de Joan Baptista: preparar els camins del Senyor perquè tohom el pugui veure, tothom.

Quan el profeta Isaïes i l’evangelista Lluc diuen “Tothom veurà la salvació de Déu” eixamplen intencionadament els horitzons. Isaïes anhela una salvació universal, oberta a Israel i a tots els pobles. Igualment Lluc, proclama que la predicació d’aquell grup de jueus seguidors de Jesús ha d’arribar també als gentils, és a dir, arreu. Aquesta és, en essència, la gran proposta del judaisme, del cristianisme i també de les altres religions: l’accés a la salvació divina. Aquest és el comú denominador de totes les religions, que s’expressa -i aquí comencen les diferències i els problemes- de forma sovint particularista, oposada, i fins i tot excloent. Una paradoxa que posa en evidència, no la grandesa divina, sinó la limitació humana per assumir correctament un missatge de salvació universal.

Des de la nostra perspectiva creient, l’ésser humà, pel sol fet d’estar concebut i de néixer sota la mirada atenta de Déu, ja és un ésser salvat. Naixem salvats i morim salvats: aquesta és l’oferta divina. La nostra tasca només es concreta a viure com a salvats, a fer-nos dignes d’aquesta salvació. La tasca dels humans és, en primer lloc, descobrir aquesta meravellosa realitat i valorar-la; aleshores la nostra vida quedarà amarada de positivisme i de sentit. En segon lloc es tracta de gaudir de la salvació, de gestionar-la adequadament, sense deixar-se seduir per falses salvacions, ni deixar-se atemorir per falses condemnacions. Oblidar o negar que naixem i morim salvats és caure en la mentalitat que naixem condemnats i morim condemnats, o diguem-ho més finament: que naixem per atzar i morim per desgast biològic. Aleshores la nostra vida esdevindrà una condemna, o diguem-ho més suau: un deambular sense sentit.

“Tothom veurà la salvació de Déu”, ens anuncien convençuts Isaïes i sant Lluc. L’Advent es fa seva aquesta proclama i ens anima a nivellar, personalment i comunitàriament, el que estigui desnivellat. Una tasca inacabable, però que val molt la pena de fer: “Tothom en sortirà beneficiat”.