L’embaràs de Maria (Advent 4)

Opinem que no hi ha res que entendreixi i humanitzi més a un baró que la presència d’una dona embarassada. Silenciosament, sense pronunciar cap mot, la seva panxa li comunica un missatge de respecte que li desvetlla una delicada i sincera veneració. El caminar protector, els moviments pausats, el rostre serè d’una dona embarassada desarmen al més armat, emocionen al més insensible, entendreixen al més endurit. El baró, contemplant una embarassada, constata que el melic de la dona està més ple de vida i mereix més atenció que el seu, i dolçament resignat, amablement vençut, reacciona amb el bo i millor que té.

La reacció femenina davant una embarassada és diferent, molt diferent. Del respecte masculí passem a la complicitat femenina, de la reverència masculina passem a l’expressivitat femenina, de la timidesa masculina passem a l’emotivitat femenina. L’encontre esdevé, en definitiva, més viu, intens i efusiu. I no diguem si l’encontre s’esdevé entre dues embarassades. Aleshores allò esdevé un autèntic festival, però no un festival d’aparador, sinó un festival de vida.

Aquesta és l’escena de l’evangeli d’avui, la de dues dones embarassades que es troben: “Maria entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet”. La reacció d’Elisabet és un autèntic festival d’entusiasmes interns, d’exclamacions, i fins i tot de crits. Elisabet parla des de la complicitat de dona embarassada que, captivada i meravellada per la vida que porta a dins, expressa les seves vivències a qui sap que les entendrà, perquè està experimentant el mateix.

En aquest encontre femení Maria apareix menys vehement i més discreta. Silenciosament, sense pronunciar cap mot, la seva panxa irradia una presència que, abans d’hora, ja parla nítidament de Déu. L’embaràs de Maria omple de fe l’embaràs d’Elisabet. Ja no es tracta d’hormones femenines que sintonitzen, sinó de persones creients que viuen i comparteixen plegades el misteri de la fe: “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber es complirà”.

L’embaràs de Maria és una barreja d’admiracions masculines i exultances femenines, de perplexitats masculines i de confiances femenines. L’embaràs de Maria amara d’humanitat i de tendresa la vinguda de Jesús. L’embaràs de Maria amara de festa i alegria la vinguda de Jesús.