Acollir l’Imprevist (Nadal 2009)

Els imprevistos són una constant en la nostra vida. Posen a prova les nostres capacitats i ens fan tastar els nostres límits. Si som rígids, metòdics i complidors, viurem els imprevistos com un daltabaix que ens trenca els esquemes. Si som despreocupats, improvisadors i desorganitzats, els viurem sense valorar-los adequadament. És evident que en el terme mig hi ha l’actitud correcta: cal ser previsors però amb la flexibilitat suficient per encaixar l’inesperat.

Però hi ha imprevistos i imprevistos: no és el mateix agafar la grip, que et diagnostiquin una malaltia incurable. No és el mateix una reducció de jornada laboral, que quedar-nos a l’atur. No és el mateix discutir-se amb la parella, que separar-se. No és el mateix trobar-se un bitllet de deu euros, que et toqui la grossa de Nadal. Els primers imprevistos són passatgers, els segons ens marquen per sempre. Els primers ens alteren la quotidianitat, els segons ens la capgiren de dalt a baix.

Nadal és celebrar un imprevist dels que marquen per sempre, dels que ens capgiren de dalt a baix. Nadal és celebrar que Déu gosa apropar-se als humans en forma de nen. Quin altre esdeveniment pot ser més inesperat que aquest? El Déu Invisible, Inaccessible i Inefable esdevé inesperadament visible, accessible i expressable: un nen que neix a Betlem, que creix a Natzaret, que predica per la Galilea i la Judea, i que mor crucificat a Jerusalem. Un naixement insospitat, una existència encara més insospitada, que culmina amb la manifestació de la seva resurrecció, el summum de l’insospitat.

Nadal és celebrar l’encarnació inesperada de Déu. Però també és celebrar la capacitat humana d’acollir un Déu imprevisible, que segueix desconcertant als humans quan rebutgem tot el que no entri dins les nostres definicions, anàlisis i estructures; que segueix desconcertant als humans quan ens instal·lem en la passivitat, l’hedonisme i la vida fàcil. Nadal també desconcerta els creients quan vivim la fe de forma rígida i complidora, perquè Deú no tindrà manera de fer-nos vibrar. Nadal també desconcerta els creients quan vivim la fe de forma despreocupada i improvisada, perquè Déu ens passarà pel costat sense adonar-nos-en.

Maria i Josep representen aquest equilibri humà i creient, capaç d’acceptar l’Imprevisible en majúscules. Maria, una jueva adolescent, acollí un embaràs sense entrar en dialèctiques si calia o no consultar als pares per aturar-lo o continuar-lo. Josep, no sense dificultat, també acollí l’imprevist amb elegància i estimació, fent costat a Maria, fent confiança a Déu.

El Déu imprevisible segueix capgirant els nostres esquemes religiosos i socials, tan si són rígids i controladors, com si són superficials i despreocupats. Però Josep i Maria segueixen dient-nos que acollir l’Imprevist és quelcom que està al nostre abast. Bon Nadal!