dilluns, 16 de novembre del 2009

Resistència no violenta (Dilluns 33)

El poble d’Israel visqué sota el terror”. Aquesta és la valoració que fa el primer llibre dels Macabeus de la repressió religiosa, desplegada per Antioc IV Epífanes, a partir de l’any 175 abans de Crist, per tot el territori d’Israel.

La narració dels fets té una doble intenció: per una banda vol expressar el dramatisme, el sense-sentit i la humiliació de la persecució religiosa; per l’altra banda vol encoratjar, no sols a la reacció i a la resistència, sinó a la revolta, que és el que s’esdevindrà pocs anys després amb els macabeus.

Persecució religiosa, imposició religiosa, revolta religiosa, forma part, lamentablement, de la història de la humanitat, amb molta sang vessada, moltes vides escapçades i molts odis creats. Tan violent pot ser un fonamentalisme religiós com un fonamentalisme laic. Tenim exemples pels dos costats.

Sembla que l’única solució davant aquestes follies és el martiri. Així ho expressava el relat: “S’estimaven més morir que deixar-se contaminar amb menjars prohibits i violar l’Aliança de Déu”. El martiri és, en definitiva, l’opció per la resistència no violenta. La revolta és l’opció per la resistència violenta.

El dilema està servit, però Jesús crucificat decanta, dolorosament, la balança.